Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

La culpa és lletja i ningú no la vol (II)

            Començaré pel que hauria de ser el segon, el tercer o el quart paràgraf, ja que quan em disposava a escriure aquest article, hem sabut que l’Estatut havia estat […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 29/06/2010

            Començaré pel que hauria de ser el segon, el tercer o el quart paràgraf, ja que quan em disposava a escriure aquest article, hem sabut que l’Estatut havia estat ribotat per segona vegada, però ara pel TC. En Guerra deu haver esclafit de rialles en pensar que ell ja ho sabia i que sempre havia esperat que després del Parlament, el TC li donaria una bona segona ribotejada. Segur que l’Estatut, comparat amb l’anterior, no haurà aconseguit avançar tres punyeteres passes. Però és en aquests moments que el poble català se n’adonarà de tota la comèdia que s’ha fet durant quatre anys, per esmenar-li la plana a allò que havia votat, on és la democràcia?, clamarà. És que l’exercici de la democràcia consisteix a preguntar a 10 persones que es torben quatre anys a respondre i que després contesten contràriament a la voluntat del poble? Això és la democràcia? Sí, sembla esser que això és la democràcia espanyola. La malifeta ha arribat, ja la tenim aquí, però de qui és la culpa de tot plegat? Ah, aquesta és la qüestió, i com que és lletja i ningú no la vol se l’aniran passant de l’un a l’altre, de l’altra a l’una.

            Ciutadans –culpables de no deixar actuar com a ciutadans-, diu que la culpa és dels que varen voler fer un Estatut i que ara començaran els conflictes ciutadans; el PP –culpable d’haver duit el recurs al Constitucional- diu que tot va com una seda, i que ara tots han de fer una pinya al voltant de l’Estatut difunt; CiU –culpable de canviar de parer i d’actuació una vegada i una altra- diu que això ha estat un desastre i que s’ho estudiaran en profunditat, per al final anar a Madrid i dir-los que amb els catalans no s’hi juga, i que a partir d’ara es preparin que faran molta pedagogia; el PSC, –culpable de no haver estat capaç de convèncer la resta del PSOE- diu que acata però no comparteix i que marejaran la perdiu amb manifestacions i que bla, bla bla…; Alternativa i tota l’altra esquerra junta –culpable de cercar models que encaixin en un estat que no ens vol- diu que ara és l’hora de juntar-se i que entre tots facem un front comú per defensar l’Estatut que s’havia votat democràticament i ERC -culpable d’haver-se deixat engatar pel poder- diu que només ens queda un únic camí i que aquest camí l’hem de fer sols, i per això es necessita que la majoria del poble català hi estigui d’acord.

            El Govern central –culpable de desitjar que l’Estatut no els llevi prerrogatives, ni prebendes, ni possibilitats de comandar des de Madrid- diu que tot ha anat molt bé, que el PP ha perdut la lluita, perquè només uns quants dels més de cent articles impugnats han merescut la reprimenda del TC; el PP –culpable de voler destruir la Catalunya que encara no està sotmesa a Espanya- diu que han guanyat la batalla, perquè era necessari que duguessin l’Estatut al Constitucional, ja que han estat retocats més de 50 articles –es veu que necessiten millorar en càlcul si no usen la calculadora. Els tertulians d’urgència de TV3 –culpables de no tenir criteri propi gaire format- diuen que estan astorats davant el discurs del president de la Generalitat, i que el que no s’ha aconseguit estatutàriament, ara s’ha d’aconseguir políticament. Petites referències a la possibilitat d’intentar anar sols, amb la consegüent renyada del d’ABC. El president Montilla -culpable de no tenir clar el nord català- fent mans i mànigues per a convèncer l’audiència que està molt enfadat, i que vol encapçalar la manifestació, que feia setmanes que es preparava, perquè després de la manifestació arriben les eleccions i aquí no ha passat res.

            I així podria anar continuant, repartint culpes per a tots, i tanmateix ningú no la vol a la culpa. Allò cert és que havia començat a escriure l’article per parlar del terrible accident ferroviari de Castelldefels i he acabat parlant de l’Estatut que ha sortit passat pel ribot del TC, sense voler canviar el títol. Així que aquest hagués estat l’article segon, i aviat escriuré el que havia d’haver estat el primer.