Aquesta vegada però no és com totes les anteriors. L’operació, iniciada per l’Audiència Nacional no és susceptible de ser aturada amb un trasllat de jutge o amb el retard injustificat en l’assignació d’un secretari judicial com ocorre amb el jutjat de Nules i amb les causes pendents a Carlos Fabra. En aquest episodi, només han calgut 17 hores de gravació en CD de reunions per a fer trontollar els pilars sobre els que es sustenta la presumpta xarxa clientelar de l’entorn popular. Però, per escaquejar-se tot s’hi val i hem vist reaccions certament extravagants de càrrecs del PP per tal d’el.ludir el procés judicial. L’amnèsia s’ha apoderat de persones com Alejandro Agag, una de les persones claus en l’arribada de la fòrmula 1 a la ciutat amb el circuit urbà, que ha oblidat d’un dia per l’altre qui és Francisco Correa, suposat cap de la trama de corrupció, tot i que va ser un dels seus testimonis del macrocasament de El Escorial. Menció a part per a la dona del tal Correa, que directament ha esgrimit que tenen règim de separació de béns, que no dormíen junts i que s’estaven separant. Un nou capítol de pel.li de Berlanga que s’ha completat amb el famós episodi de la cacera. Un clàssic espanyol: si hi ha “marron” els pillen de cacera, i sinó, la cacera és el propi “marron” i sinó que li pregunten al pobre Mitrofan que segueix en els nostres cors.
Als valencians, ens venen aquests dies atacs sobrevinguts de vergonya aliena en llegir les portades de la premsa del “Reyno”. En totes i cadascuna resa el mateix missatge; “páginas 2, y 3 y Comunidad Valenciana”. Per fi, som capdavanters en alguna cosa, però si és per això, m’estime més tornar al vagó de cua. L’últim episodi del culebrot implica (sempre presumptament) a l’ens públic de la ràdiotelevisió valenciana, ja que Orange Market, disposava d’una empresa productora de continguts televisius que va elaborar la darrera telemarató de Canal 9. Com la resta d’events del PP, organitzats per Orange Market també un nou pot de fum a la veracitat i al rigor. A més de l’organització dels actes públics i orgànics del Partit Popular, l’empresa és responsable de l’arribada de la Fòrmula 1, de l’America’s Cup, i de la Campions Tour (la fòrmula 1 de la Hípica) que era el proper “gran evento” que anava a rebre la ciutat. Per si això fóra poc, un altre dels imputats és titular de 13 emissores de TDT licitades “digitalment” fa un parell d’anys.
Vist com està el pati, ja quasi ens produeix tendresa el fet que l’alcaldessa de València s’haja gastat els ajuts que el govern de l’Estat donava als ajuntaments en una nova coberta de trencadís per al Palau de la Música per a que faja joc amb la Ciutat de les Arts i les Ciències. Com sempre, l’esperit “faller” se’ns apodera i primer van les cobertes que els interiors. Però no patiu, els pocs membres del Partit Popular valencià que encara donen la cara tenen ben clar el que han de fer. Seguir als mestres i estendre cortines de fum. Franco cada vegada que es veia apurat treia a passejar allò de “Gibraltar Español”. El Vicepresident del Govern Valencià, Vicente Rambla, com que l’aigua de l’Ebre no cola després de l’hivern plujós que hem tingut, diu allò de “es inadmisible que los socialistas consideren a la Comunitat y a Cataluña un lugar en el que se comparte la misma lengua”. En castellà, of course.
