Heu patit alguna vegada, un calfred que us recorres tota la vostra espinada? Suposo, que si. Personalment, moltes vegades tinc la sensació de ser el protagonista principal de la cinta cinematogràfica – la meva preferida – de The Thing d’en John Carpenter.
Relata el succés d’una expedició científica americana a l’Antàrtida, que es veu interrompuda per un grup de noruecs, que esta perseguint a un gos que corre per la neu. Finalment poden capturar-l’ho, però els noruecs que anaven sobrevolant l’Antàrtida amb helicòpter s’estavella sobre la neu, morint tots els seus passatgers. Al llarg de la nit, el gos es transforma i ataca als altres gossos dins a la gàbia. Aviat s’adonen que una forma de vida amb la capacitat de prendre’n la fisonomia d’altres organismes, és entre ells.
En l’escena final, tenim el dubte si en Kurt Russell o qui l’acompanya, resulti ser-ne’n el ent parasitari. Tot això prove de l’assimilació que l’ent fa de les seves víctimes, tal i com ho estan intentant al llarg d’aquests últims 300 anys, els espanyols amb nosaltres aquí a Catalunya. Els continus atacs contra la nostra llengua, cultura i país ens fa com en R.J MacReady – Kurt Russell – que desprès de poder sobreviure als atacs del ent, veu com a única solució quedar-se’n a l’espera, que algú vagi a rescatar-l’ho.
Els únics que podem sobreviure a l’assimilació final, per part d’espanya som els catalans i, únicament nosaltres serem capaços de poder fer-ho. Tindrem aliats inesperats. Amics, que haurem d’estar-hi vigilant la nostra esquena. Enemics acèrrims, disposats a saltar-hi a la nostre jugular. Però, hem de dir que NO ens assimilaran. Mai ho faran. A no ser, que volem seguir esperant sobre la neu i sota el fred, el nostre trist destí com en MacReady com a nació sobirana.
