La situació actual de putrefacció generalitzada del sistema polític actual empastifa de mala manera les administracions públiques ( en la línia argumentativa del que expressava amb tanta claredat l’escriptor suec Larson ) . Cal tenir molt present un altre factor : l’existència dels paradisos fiscals sense regulació, fins i tot dintre de la mateixa UE, el mal exemple d’Àustria i Luxemburg és demolidor, Això és una causa important que fomenta la corrupció econòmica i financera vinculada amb la “res pública”. Per altra banda , també és essencial tenir present que aquesta qüestió és molt ideològica; ja que a hores d’ara, els paradisos fiscals representen l`oxigen del neoliberalisme ( entès com capitalisme canallesc, als antípodes de l’economia productiva ). És més, això a Europa, a la EU, provoca molt impunitat, la qual cosa, es tradueix en el blindatge del pensament neoconservador, l’ensorrament de la socialdemocràcia ( infectada pel virus del postmodernisme reaccionari, molt letal ) i la contenció i , alhora, la por ( amb grans dosis de censura críptica ) envers els nous moviments renovadors, sacsejadors i regeneradors de la vida política i social .
En síntesi, ha arribat el moment de regularitzar de debò els paradisos fiscals. De la mateixa manera, a casa nostra, tenim l’obligació d’actuar ràpidament – amb molta voluntat i determinació política – per tal de suprimir, definitivament, les donacions anònimes als partits polítics. També hem de limitar, per llei, les despeses desbocades de les campanyes electorals .
