La qüestió de la corrupció comença a ser un tema molt greu que podria afectar la credibilitat de tot el sistema democràtic, però una cosa encara més lamentable és l’intent, per part de certs mitjans interessats i poders ocults molt potents , d’obrir el ventilador i generalitzar-ho tot. A més , per altra banda, considero que s’ha d’anar a l’arrel del problema; és a dir a controlar i evitar , més i millor, els casos de corruptes concrets ( polítics i d’altres), però, sobretot, a saber qui són els corruptors i explicar, amb pèls i senyals, la connivència dels lobbys, insensibles, mortificadors i anticatalans, amb tots aquestes casos tan greus de corrupció que s’estan succeint a casa nostre . Per aturar la corrupció cal transparència i contundència, però mai no es pot fer servir el simplisme i la generalització, altrament estaríem canviant pets per merda i incentivant un neofeixisme uniformitzador catastròfic .
Cal recordar el cas d’Itàlia; la corrupció va provocar l’ensorrament dels partits, però l’alternativa va ser pitjor per la gran majoria de la població,perquè el gran corruptor Berlusconi va passar a fer de polític , la corrupció va continuar i es van aplicar receptes molt antisocials .
