Sr. Zapatero, li demano que per un moment faci un exercici d’imaginació. El que li suggereixo de fet, és que per un instant s’imagini que la Constitució aprovada el 1978, l’any en que vaig néixer jo mateix, pugués incorporar alguns errors. Insisteixo en que tot plegat no és més que un treball de política ficció, no se m’esveri. Imaginis també que aquests suposats errors puguessin estar perjudicant a un important nombre de ciutadans. Provi-ho. Pensi que als anys següents de la mort del dictador Franco, l’ambient encara estava un xic enrarit, i els poders fàctics capitanejats per un exèrcit crescut potser, només potser, van pressionar una mica la situació de transició que va viure aquest estat. De fet, fins i tot vam patir un cop d’estat el 1981, segur que ho recorda, oi? Vol dir que hi havia sectors que no estava per massa bromes…
S’imagina doncs fins a quin punt seria política i socialment injust que aquests possibles errors provocats per aquest dur context estiguessin perjudicant el bon desenvolupament de la democràcia en ple segle XXI? Pensi-ho bé, no hi ha en tot l’estat espanyol cap persona menor de 47 anys que hagi votat el referèndum tancat i sense més opcions que el ‘lo tomas o lo dejas‘ amb el soroll d’espases com a música de fons, que és el que va ser una de les decisions més importants i més trascendents de la societat espanyola actual.
Amb això no pretenc valorar si la Constitució conté o no conté errades. Només li demano que pensi en la possibilitat de que n’hi hagi. És un exercici… perquè vostè ja deu saber que les possibilitats legals de modificar el text estatutari s’acosten al surrealisme. Per fer-ho de manera estrictament legal, s’ha d’aconseguir com a mínim el 66% de consens al Govern i al Parlament espanyol. A continuació es dissolen les dues cambres i es convoquen eleccions. Un cop escollit i constituit el nou govern, cal que hi torni a haver un mínim del 66% de consens. I llavors i només llavors, la proposta es porta a referèndum popular. Popular, que vol dit tot el poble espanyol, clar!
Sigui sincer Sr. Zapatero, realment creu que això és un bon exemple de democràcia? Realment creu que cal que tot Espanya decideixi el futur d’un territori de l’estat? Ho troba coherent? Perquè si creu que sí, i ja que som tant europeus, podríem mirar que això mateix ho decidís tot Europa en referèndum, no? O és que, seguint els seus mateixis principis, no ens afecta a tots? Qui som ‘tots’ avui en dia? M’està dient que si sóc soci del FC Barcelona i aquest any decideixo plegar perquè no estic d’acord amb l’augment de tarifes, hauré d’actar el que decideixi la resta de socis i continuar pagant malgrat la meva voluntat de marxar si la resta m’obliga a quedar-me? Si és així, llavors necessitaré saber què entèn vostè com a llibertat. M’agradaria saber quin és el seu concepte d’aquesta paraula.
Miri, Espanya té un problema territorial que es creu resolt perquè un text legal aprovat en un context de crispació, d’incertesa i d’inseguretat provocats per la fi d’un règim dictatorial diuen que aquest problema no existeix. Però potser cal alguna cosa més per superar aquest problema. Potser algun dia, Espanya s’haurà de mirar al mirall i admetre que té un problema. Fins que no arribi el dia en que la societat civil i política s’adoni d’això, serà impossible que pugui fer res per resoldre-ho. Perquè el primer pas per solucionar un problema és admetent l’existència d’aquest. I no em vingui amb tonteries de que això fomenta nacionalismes. Actualment, a Europa, hi continua havent els mateixos territoris que ja desitjaven independitzar-se fa 50 anys. Bé, excepte els que ja ho han aconseguit, que no són pas pocs. Però no n’hi ha de nous. Potser es pensa que tot plegat és una comèdia que alguns territoris entonen amb l’únic objectiu de molestar. La veritat és que sembla difícil que des de Valentí Almirall fins a Héctor López-Bofill hi hagi hagut tants catalans amb ànim de fer teatre. Va Sr. Zapatero… de debò que no vol creure’s que hi ha alguna cosa més al darrere de tot plegat?
De moment, tot l’estat espanyol haurà de continuar amb aquesta Constitució, que són els funaments i la base de tot el dret espanyol. Una Constitució, que malgrat ser una de les darreres aprovades en el marc europeu i comptar per tant, amb l’experiència d’altres països, es va optar per crear un model antic, tancat i retrògrad. De fet, és tant retrògrad que inclou lleis que castiguen amb penes de fins a 2 anys de presó pel fet de cremar fotografies. Diguim la veritat… això li sembla més propi d’un país europeu o d’un país feudal?
Pensi’s-ho bé Sr. Zapatero, perque els catalans cada vegada estem més a prop de trencar amb lleis estúpides!
