La defensa numantina de l’Estatut per part de persones i entitats sobiranistes em desconcerta. Defensem l’Estatut, ja que és llei aprovada en referèndum pel poble català, però ho hem de plantejar en termes de dret a decidir: cal respectar l’Estatut perquè així es va votar, i un Tribunal Constitucional polititzat o un govern espanyol que no compleix les lleis que aprova no el poden laminar. Però que quedi clar que molts volem anar molt més enllà, i que justament defensem l’Estatut perquè defensem el dret a decidir del poble de Catalunya.
En aquest sentit, les manifestacions que entitats sobiranistes com la PDD fan sobre l’Estatut, en la meva opinió, no haurien de ser tant de defensa de l’Estatut com de defensa del dret a decidir dels catalans, i per tant de la no-acceptació de rebaixes sobre un text ja clarament insuficient. Que es transmeti que no s’accepten rebaixes, no que cal respectar l’Estatut perquè aquest és la solució. Entenc que en el cas de la PDD és així com ho planteja.
Paradoxa (una altra): molts dels que no van recolzar el nou Estatut (per ser insuficient des del punt vista nacional) són els meus actius a defensar-lo. En tot cas, que defensin també a mort l’Estatut els que el van pactar, defensar i aprovar. I que en algun moment facin autocrítica, alguna, la que sigui.
