Estan passant coses molt estranyes. Per exemple, arreu del país es reclama la millora de les infraestructures (trens, autopistes, carreteres, etc.) per obsoletes o perquè en fan falta de noves quan, en canvi, se’n construeixen d’altres que no ha demanat ningú i la utilitat de les quals és més que dubtosa, com el canal Xerta-Sènia.
És cosa de fantasmes? Podria donar-se el cas, doncs aquesta obra de l’època franquista que el Partit Popular d’Aznar ja va incloure en la seva política de transvasaments, per la que mai va circular una gota d’aigua i que ara el govern català executa a pressa feta, ha patit una enigmàtica transmutació: el canal Xerta-Sènia ni és un canal ni va de Xerta a La Sènia.
En primer lloc, els canals són oberts, com els rius, i només poden portar l’aigua que permet la seva secció (segons la forma, l’amplada i la fondària) altrament sobreeixirien anegant les terres adjacents. El que ara es construeix és una canonada, és a dir, una conducció tancada. I quina diferència hi ha? Bàsicament que per les canonades s’hi fa passar aigua a pressió, augmentant el cabal molt per sobre del que semblaria per la seva secció.
I com he dit abans, tampoc va de Xerta a La Sènia si no de Xerta a Càlig, País Valencià (o Comunidad Valenciana com li agrada més a Francisco Camps, un de tants que exigeixen el transvasament de l’aigua de l’Ebre). Efectivament la canonada podria acabar dintre del territori català i ser només un regadiu per aquesta zona del Baix Ebre i del Montsià. Regadiu que, insisteixo, la nostra pagesia no havia sol·licitat, és més, la majoria de finques reguen de pous que han perforat amb recursos propis però dels que en perdran els drets en quan la canonada sigui viable. És clar que també es pot perllongar fins on convingui (fins on li convingui al Govern de la Generalitat, al PSOE, a les constructores i als que vendran l’aigua, no al riu Ebre ni a les Terres de l’Ebre, s’entén). De moment, on acabarà és un enigma.
Un altre fenòmen sospitós d’interferències amb el més enllà es dóna en els capçals d’aspiració i d’impulsió i en la torre de cop d’ariet de la canonada, amplament sobredimensionats per al cabal que, en teoria, hi circularà i per a la llargada que, en teoria, tindrà. Una cosa així com si ens estessin fabricant un vehicle utilitari i ens asseguressin que, per fer-lo funcionar, li cal el motor d’un Jumbo 747. Paranormal, ja us ho dic ara.
I això no és tot, a Flix hi ha un “poltergeist”: s’ha de fer la neteja dels llods acumulats al pantà (i que tan generosament ens han proporcionat les empreses que hi aboquen impunement merda de tots colors i olors). Aquesta neteja requereix la construcció de diverses instal·lacions que permetin l’extracció, el transport i el tractament d’aquests fangs (molt perillosos per la seva alta toxicitat). Quan totes les actuacions estiguin realitzades i es pugui començar el procés, de cap manera abans del 2013, caldrà disposar d’un subministrament d’aigua alternatiu per a la població, per si de cas es produís alguna contaminació. El Govern ha decidit que aquest subministrament es faci des d’una sèrie de pous excavats a Vinallop, molt a la vora de Tortosa i, per tant, a tocar del riu i aigües avall. Les expropiacions per fer els pous es van signar la setmana passada i l’execució es farà en uns pocs mesos. Com és que la darrera obra necessària és la que comença primer? L’explicació és senzilla, el “poltergeist” ha produït un trencament en el continu espai-temps.
Podem confiar que al menys la neteja es faci bé, sense posar en risc la població, els aqüífers, les terres, els animals i la vegetació de la zona? O hem d’esperar que converteixin el riu en una apòzema miraculosa que transformarà els ebrencs en fills d’Shreck? Són la canonada Xerta-Sènia, el canal Segarra-Garrigues i els pous de Vinallop la deconstrucció del transvasament? Aquestes obres són fruit de l’especulació, l’ambició desmesurada i la manipulació de la informació? Això us diran, potser, algunes ments obtuses, insolidàries i mal intencionades, però està molt clar que la culpa la té l’ectoplasma.
Perllongament és transvasament.
Meritxell Algueró
Tortosa (Terres de l’Ebre)
