Els accidents de trànsit, els col·lapses a la carretera i, en general, el caos monuimental que provoca un sector privilegiat ( que se li fa massa la gara-gara )és, humanament , insostenible. I tot plegat, a causa de la manca de voluntat política de les diferents administracions.
D’aquesta manera, un element que caldria controlar més i regularitzar millor, d’aquest ferèstec mòn de l’asfalt, és el dels camions . Cal tenir en compte que aquestes ” bèsties d’acer ” representen només el 1’7% dels vehicles de tot l’Estat però, per contra, són els culpables del 10% dels accidents i causen un 18% dels morts per carretera. Davant d’aquestes dades es fa més necessari que mai prendre mesures contundents. Perquè és clar, es podrà argumentar ( econòmicament parlant ) que el transport per carretera va molt bé per alguns sectors econòmics, però, malauradament, surt massa car ( socialment ) pel conjunt de la societat .
En síntesi, la qüestió dels vehicles pesats és semblant a la problemàtica que genera el capitalisme asilvestrat ( l’horror econòmic en estat pur ) tot i que encara, des del món polític i la societat civil hi ha marge per redreçar la situació, la qual , obligatòriament, passa per una millora, en quantitat i qualitat, del ferrocarril convencional i per la restauració de la dignitat del transport públic en general .
