Us reprodueixo un article publicat a l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta el juny de 2010
Durant el segle XIII, en un context caracteritzat per un intens creixement demogràfic i econòmic arreu d’Europa Occidental, Catalunya i França es projecten Mediterrani enllà, fins que s’enfronten per Sicília, tal com anteriorment ho havien fet per Occitània.
En aquest context, les galeres comandades pels almiralls provençals Guillem Cornut i Bartolomeu Bonví, que combaten per la causa francesa, pretenen socórrer la ciutadella de Malta assetjada pels catalans. I, en saber-ho, Roger de Llúria s’encamina cap a aquesta illa per interceptar-hi l’enemic.
Segons les cròniques catalanes, l’almirall és tan cavallerós que, en arribar al port, el vespre del 7 de juny de 1283, en lloc d’atacar les naus enemigues per sorpresa, prefereix enviar un missatge tot instant-les a rendir-se, encara que això comporti el risc que disposin de tota la nit per preparar-se per al combat. I, de fet, en despuntar l’alba, els francesos envien una petita nau de reconeixement per fer una ullada i valorar les forces de la flota catalana. Llúria, però, ha disposat les seves 22 galeres en una doble filera i els espies tan sols en veuen la meitat. Esperonats per aquesta falsa notícia, els francesos tallen les àncores dels seus vaixells per no fer soroll i sorprendre la flota catalana. Aleshores, però, en descobrir-ne la veritable força, opten per intentar escombrar-ne les cobertes amb els seus projectils (pedres, cairells de ballesta, recipients amb calç o escones munteres).
En contra d’allò que aparentment aconsellaria el sentit comú, Llúria ordena als seus homes que aguantin la “pluja” enemiga sense respondre. I tan sols, quan l’enemic esgota les seves municions, ordena passar a l’atac. Atemorides, nou naus franceses opten per fugir. Cap al migdia, Llúria encapçala personalment l’abordatge final sobre la resta. I, tot i tenir la cuixa ferida, mata amb les seves pròpies mans Guillem Cornut.
Aquella jornada, els francesos perden una desena de galeres. I, ben aviat, els catalans i els sicilians s’asseguren el control de Malta, Gozzo, les Lipari i diverses poblacions calabreses.
Sens dubte, el coratge acostuma a ser indispensable en qualsevol actuació, però també és igualment cert que no cal entrar en combat sempre que en tinguem la més mínima ocasió. Sovint, el domini del tempo i l’elecció dels escenaris més favorables són passes indispensables en el camí cap a la victòria. La temprança de l’ànima i la serenitat de la ment són les millors companyies possibles per al valor.
