Dia molt intens en la política catalana i espanyola. La jornada ha començat amb una imatge històrica: el pres polític més famós de l’Estat, Arnaldo Otegi, ha sortit de la presó de Logronyo després de sis anys i mig. Molta expectació i emocions s’han barrejat a la sortida del centre penitenciari, però l’expectació màxima encara es manté. Serà possible que es presenti com a lehendakari a finals d’any, driblant l’ambigua inhabilitació que el sobrevola? I encara més important: serà capaç de revolucionar Euskadi provocant un auge independentista similar al català?
Es presenten uns mesos apassionants en la política basca i veure Otegi dient les seves paraules aquest dimarts posa la pell de gallina i fa pensar. En qualsevol cas, és evident que l'Estat ha tornat a relliscar: ha creat un màrtir i li passarà factura. A una altra escala, amb Mas també en va crear un i, tot i que ha hagut de fer un pas al costat, és innegable que ha arrossegat molta gent moderada a l'independentisme. I encara no ha desaparegut del tot de la política catalana.
Unes hores més tard, cap al migdia, Raül Romeva i Neus Munté han anunciat un canvi de nom a la conselleria que el cap de llista de Junts pel Sí encapçala arran de la suspensió del departament per part del Tribunal Constitucional. Una baixada de pantalons? Una contradicció amb la declaració d'inici de procés del passat 9N? No, res de tot això. Es tracta d'un intent de gol al TC mentre es continua treballant. El nou nom de la conselleria és: 'Departament d'Afers i Relacions Internacionals i Exteriors i Transparència'. Entenent el significat de la conjunció 'i', això vol dir que inclou Relacions Internacionals, Relacions Exteriors, Afers Internacionals i… Afers Exteriors. Gol per l'escaire al TC, per bé que potser algú en tota l'estructura de l'Estat se n'adona i el nou nom també acaba a l'Alt Tribunal. Però fet i fet, en la traducció a l'anglès i en la targeta de visita de Romeva, serà interessant veure si hi ha algun canvi en el nom.
L'objectiu, però, és que independentment del nom, la tasca d'Exteriors no s'aturi, així com la tramitació de les tres lleis per a la desconnexió. Tot i no recomanar-ho els serveis jurídics del Parlament, Junts pel Sí i la CUP han triat la fórmula de les ponències conjuntes per fer-ho. Els unionistes ja han amenaçat de portar-ho al TC. Resulta que volen un altre gol, com el que s'han empassat aquest dimarts obra de Romeva amb passada de Munté.
Finalment, el que representa que havia de ser el plat fort del dia, el debat d’investidura espanyol, s’ha produït a la tarda. Pedro Sánchez amb un to irònic i provocador ha escalfat la bancada popular, a qui ha ofert diàleg després de negar-se’l durant setmanes. El Congrés ha tornat a descuidar-se l’educació i el discurs d’hora i mitja del candidat socialista s’ha vist sempre acompanyat per una remor crítica de fons provinent del PP, i els aplaudiments dels seients del PSOE. Amb habilitat, Sánchez ha construït un missatge preelectoral que vol buscar deixar en mala posició Podemos, és a dir, aconseguir arribar a una nova convocatòria electoral culpabilitzant-los del “no acord pel canvi”.
Pel que fa a Catalunya, Sánchez s’hi ha dirigit molt específicament proposant una subcomissió que tracti una reforma constitucional que contindrà bàsicament allò que ja s’ha acordat amb una força tan retrògrada com Ciutadans. També ha parlat de reformar el Senat per convertir-lo en “una veritable cambra territorial”, però res de dret a decidir, de federalisme, de reconèixer Catalunya com a Nació, ni molt menys res del referèndum d’autodeterminació. En fi, que “Cataluña forma parte de España”, com ha pronunciat al principi de la seva referència al Principat. Mentrestant, Duran i Lleida s'ho mirava tot ara des de la tribuna de convidats, al costat d'Andrea Levy. Qui l'ha vist i qui el veu.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
