ATHLETIC- BARÇA 0-1
Pírric poc a res del Barça a la Katedral contra un paupèrrim Petronor. En els culés va destacar el gol, amb participació privilegiada de dos dels mimats del Grupo Godotis, Henry i Eto’o, i el fluixissíssim partit de Touré Yaya, que va obturar el centre del camp i va retardar deu metres la línia de pressió dels culés. La baixa d’Hernández, el último patriota lesionat en l’última patxanga de la Fúria, mereix una reflexió, sobretot quan hem tingut jugadors que s’han negat a anar a jugar amb les seves seleccions per problemes físics.
VALLADOLID- RECREATIVO 1-1
Màxima passió a Pucela, amb una part per cada equip i un empat a poc que deixa un punt més valuós que els actius de Lehman Brothers i que pot valer el seu pes en or a final de temporada.
MÁLAGA- GETAFE 2-1
Clàssic entre els clàssics, aquest encontre apassionant entre dos equips que vesteixen de blanc-i-blau porta el RivalPetit a reclamar desde ja la formació d’una segona divisió amb equips que vesteixen a ratlles blanc-i-blaves. Si calen equips per fer un grup de vint proposem, a més, el descens automàtic de tots els equips que emprin aquesta indumentària, i que ens partits no usin segones equipacions, per afavorir la confusió, el migcapisme i l’anti-futbol en general.
BETIS- MALLORCA 3-0
Convincent victòria del Betis contra un feble Mallorca, que cel·lebra la sentència judicial que permet el canvi en la propietat de l’equip, únic bastió indígena en una illa comprada al més pur estil Alaska pel poble ari. Els andalusos aconsegueixen la seva primera victòria, en el que constitueix una autèntica tragèdia per tots els amants del futbol.
SPORTING- OSASUNA 2-1
Camacho, la caña de Ejpaña, s’estrena amb Osasuna rescatant l’Sporting de Manzano de la zona de descens, després del desatinat cessament del Cuco Ziganda per part del madridista i lamentable president osasunista.
RACING- DEPORTIVO 0-0
Amb les turbulències financeres, la nova esquilmada del finançament i l’amenaça de noves pel·lícules de Woody Allen, res millor que recuperar la calma amb un rocós, ferm i pletòric empat a res.
VALENCIA- NUMANCIA 4-0
El Blavencia consolida el liderat amb una pallissa al Numancia. No us enganyaré: em sap greu. En aquests moments durs i difícils hi deu haver un munt d’aficionats blavencianistes mossegant-se els punys de ràbia davant la impossibilitat de no poder xiular els seus jugadors, totllar-los de mercenaris i anar a apedregar-los els cotxes.
ESPANYOL- VILLARREAL 0-0
Empat a res entre l’Apañó i els Germans de la Pampa, en un matx control·lat pels visitants que els locals podrien haver resolt si Tamudo no hagués errat un penal. Després de l’últim matx viscut al Lluís Companys, no està de més recordar que hi va haver qui va dir que al Barça li havien regalat el partit perquè li van pitar un penal més fals que la gresca patètica que ha muntat Garzón per auto-promocionar-se. Dic jo que no serà tan regal quan el millor jugador perico és incapaç de ficar-lo, no?
ALMERÍA- SEVILLA 0-1
Poc a res en un nou derbi andalús vibrant en una festa de l’europeisme. Fou un partit d’aquells en que es veu qui té realment caràcter: concretament, els pocs espectadors que es van quedar fins al final, impassibles davant el grotesc espectacle que s’estava presenciant.
ATLÉTICO- R. MADRID 1-2
Ni amb ajudes arbitrals massives i indissimulades, al més pur estil de la barra lliure per la banca aprovada pels incompetents que governen Europa fins la instauració del nou imperi eslau, va poder el lamentable Pateti puntuar contra el millor Equip de l’Univers. Inclús m’ha semblat veure en una repetició que el decrèpit Raúl va veure com li anulaven un gol legal després d’aconseguir regatejar el porter rival, un fet no vist a la terra des del 237 a.C. Et poden clavar sis gols. Pots tenir un repartidor de pizzes o conseller delegat d’un banc d’inversió disfressat de defensa fent penals absurds al minut 96. Ara bé: que el Más Listo de la Clase et clavi un gol regatejant del porter és per afegir el Pateti a la llista d’actius sans i no tòxics que els buròcrates de Madrid compraran amb els nostres calers.
