BARÇA- AT. MADRID 6-1
La premsa nacional de la nació de Madrid havia dedicat la setmana a vendre principalment dues notícies dues. En primer lloc, el sistema financer espanyola és la pera: solvent, sòlid, ben preparat, etc. En segon lloc, el Kun i el Pateti amenaçaven amb fer un cop d’efecte davant Messi i el Barça. En fi, el deliri a les redaccions, i que consti que a mí m’inspira més confiança la segona notícia que la primera, ja que la considero possible, per bé que remotament.
Partit del Barça, resum. Arribo al camp amb dues persones després de dures batalles amb els incapaços de les guixetes, que podrien estar perfectament treballant al zoo o al consell d’administració d’alguna entitat financera espanyola. Al costat un iaio xiflat, insigne representant del senile-power del règim nuñista. L’individu, un home prim i calb que supera la seixantena, té un tò de veu insuualment alt, i va vestit amb sabates i un xandall blau marí amb dues tires blanques a les mànigues. Impresentable. Dedica els cinc minuts previs a l’inici del matx a despotricar contra l’alineació, contra Guardiola, contra Laporta, contra Eto’o i contra Henry, i m’assegura que el fet que a més dels abonats hi hagi gent que, com jo, comprem entrades, es deu a una màfia que anomena “seient lliure” i que, assevera, està basada en el “diner negre”. Ras i curt: un indocumentat extrem, un exemplar canònic del que hom coneix per “sossi“.
Aguanta la crítica fins al minut 10. El partit ja va 3 a 0, i un bon Barça que segueix en la bona línia de joc i a més té sort de cara a porta està atropellant un Pateti amb una defensa més fluixa que les expectatives de creixement de l’economia en els propers cinc o deu anys. El paio ho torna a intentar amb el gol matalasser, però l’equip li tanca la boca ràpid. Al final, pallissa monumental d’un Barça superlatiu i que, com en els glory days, asfixia el rival presionant des d’Eto’o. Com ha de ser.
OSASUNA- RACING 0-1
Un gol infame al descompte evita un empat a res que hagués dut tranqulitat als mercats i, el que és més important, hagués suposat el cinquè empat d’Osasuna en sis partits, un inicia que caldria calificar d’històric i que permetria afrontar amb garanties el repte de superar la marca empatadora de l’Oviedo de Quique Marigil. D’altra banda, el públic present a l’estadi va aprofitar per debatre intensament si George W.Bush, en el cas en que Déu Totpoderós li concedís una tercera legislatura, seria capaç d’extingir la raça humana.
DEPORTIVO- NUMANCIA 1-0
Poc a res d’un Depor que es consolida a la zona tranquila contra un Numància que, snif, només ha guanyat un partit en tota la lliga. El partit va ser dels que fan afició i no li va faltar de res, sobretot pels que vam tenir la sort de no veure’l. Pel que fa als pobres que es van acostar a l’estadi -per no parlar de l’únic comprador del matx en la modalitat de pay-per-view, i que ja ha interposat la corresponent denúncia a comisaria, doncs creia està comprant una pel·lícula marrana i no el dantesc espectacle vist a A Coruña-, la nostra solidaritat amb ells.
RECREATIVO- MÁLAGA 0-4
Derbi andalús és sinònim de fàstic. Amb equips de ratlles blanc-i-blaves, més. Patades a destemps, agressions a la graderia, shows dels recull-pilotes més anti-esportius de la Via Làctia. El degà del futbol espanyol contra el benjamí -sí, us sonarà el Málaga, però aquest d’ara és un equip nou, el de tota la vida va desaparèixer fa uns anys com esperem no trigui a fer l’actual versió-. I per si fos poc, tenen la idecència de no empatar o fer un resultat curt que ens permeti relacionar el matx amb els partits de segona, que és on haurien d’estar els dos equips, les aficions dels quals sens dubte mereixen un equip a segona.
SEVILLA- ATHLETIC 4-0
Pallissa del Sevilla a l’Athletic, que comença la part difícil del calendari -Sevilla, Barça, Madrid i Villarreal- confirmant totes les carències i, el que és més, que l’equip de Kaparrotz no només no millora amb respecte la passada temporada, sinó que va endarrera. Tanmateix, Joseba Etxeberria ha renovat el seu contracte per un any fins al 2010, temporada en la que jugarà sense cobrar un duro. Aquest fet ens garanteix als lleons la permanència, doncs els equips que no tinguin jugadors d’aquest estil -és a dir, tots menys l’Athletic- ho començaran a passar malament quan, encara més, el tsunami econòmic arrasi el 80% de la lliga de les estrelles.
VILLARREAL- BETIS 2-1
Bona remuntada dels Germans de la Pampa que deixa el Betis al seu lloc. Cuer, i esperem que per moltes setmanes -com a mínim, unes 35 aproximadament-. En comentari de barra de bar, aprofito per dir que enguany els Villarreal té una oportunitat de les bones per triomfar a la lliga, doncs s’anirà trobant els rivals que vagin deixant els dos grans.
GETAFE- ALMERÍA 2-2
Estem en un món creixentment complex, amics, on cal saber aprofitar les oportunitats. Comprar un Getafe-Almería en pay-per-view val sis cops el que ha pagat Nomura per la divisió europea de Lehman Borthers: 2 (dos) euros. Així les coses, i tenint en compte les condicions laborals que va anunciar el de la 13 en l’últim post de la Champions, li recomano que estigui atent a la propera ganga del mercat per si no li surt bé lo dels passarells de la màfia russa. Després de les fites assolides pels liberal-leninistes en els darrers anys, no és descartable que, d’aquí a unes setmanes, el de la 13 pugui signar els articles com a President Executiu de Morgan Stanley Àsia, Director del Banco Popular a Amèrica o, per què no somiar?, CO del SCH Venezuela.
VALLADOLID- VALENCIA 0-1
El Blavencia es consolida al liderat després de guanyar a l’infern de Pucela, en un partit infernal, on tots els espectadors, jugadors, àrbitres, directius i els familiars de tots ells haguessin desitjat estar a l’infern en comptes de a Pucela. Al final, poc a res, el deliri a les grades.
MALLORCA- SPORTING 0-2
L’Sporting guanya el seu primer partit. Un banc americà decideix aturar l’execució de l’hipoteca a una iaia emprenadora de 90 anys a la qual havien concedit fa quatre anys una hipoteca de 30. Al ZP no el deixen entrar a cap reunió europea. A Uruguai han salvat un gosset d’un tauró. En altres paraules, encara queda esperança al món.
MADRID- ESPAÑOL 2-2
Deien que Raúl estava acabat. Deien que el “siete” ja no donava més de sí. Deien que “el que nunca aparece, pero aparecerá, porque siempre lo hace” havia deixat enrera els seus millors anys. Deien que al “Más Listo de la Clase” li quedaven quatre telenotícies. Deien tot això, sí: però s’equivocaven. Un cop més, el Millor Jugador Espanyol de Tots els Temps va liderar amb els seus gols el Millor Equip de l’Univers per assolir un valuós empat contra l’Apañó.
I és que les coses són com són: si Van Nistelrooy no les enxufa, els dolents no tenen res a fer; i si el 7 és el més destacat, exactament igual que si al Barça ho és Xavi, les coses es torcen.
