BARÇA- SEVILLA 4-0
Iniesta i deu més perllonguen el Villarato amb una contundent pallissa al Mehó Equipo Der Mundo. Amb Messi a la banqueta, l’equip de Guardiola va trigar un quart d’hora en solventar el partit, allargant així uns breus instants l’efímer liderat dels culers i posposant l’inminent aliró del Millor Equip de l’Univers, que segons la premsa esportiva nacional de la nació de Madrid toca la lliga amb els dits després de la resurrecció de l’espíritu de Juanito. Per la seva banda, Víctor Valdés va perllongar la seva ratxa d’imbatibilitat -ja és el segon de la història de Més Que Un Club, i serà el primer quan el Barça surti del Bennabéu amb la porteria a zero i la lliga sota el braç.
OSASUNA- MÁLAGA 2-3
Màxima passió a Iruña, on en un partit amb quatre expulsats, a banda de dos integrants de la banqueta, impedeix que els bascos certifiquin llur salvació i acosta els malaguenys al somi europeu, provocant que Michel Platini es llevi cada dia meditant si tallar-se les venes.
NUMANCIA- ATHLETIC 1-2
Un Athletic amb deu sorprèn el Numancia de Pacheta i li ensenya la porta de sortida de la lliga de les estrelles en un partit més trist que el paper del Conseller Castells, snif.
BETIS- VALENCIA 1-2
Eufòria al Ruiz de Lopera, on la golejada al Sevilla va deixar l’afició local amb bon cos i preparada per afrontar amb garanties la Feria de Abril. El Blavencia s’agafa al ferro roent de la Champions on, segons gent poc dotada pels numeros, augmentarà les seves possibilitats d’evitar la fallida.
DEPORTIVO- ALMERÍA 2-0
Dos a res del Depor del renovat Lotina contra l’Almería d’Hugo Sánchez en un partit que probablement no passarà a la història, a no ser que algun dels espectadors presents, dolgut pel que estava contemplant, prengués internament la decissió de començar a planificar la voladura de tots els camps de la lliga de les estrelles, o que la recaptació del pay-per-view sigui la gota que faci vessar el got de la fallida de PRISA.
SPORTING- ESPAÑOL 0-3
Està sent una setmana dura, coma, molt dura. El Cercas tot el dia a la tele. Un queixal menys. Tres cròniques tres de jornades de lliga plenes de partits del Valladoli, l’Almería i demés. El penal de Casquero. El de la 13, anegat de feina com a bon immigrant que és, enmarronant-me amb la Champions. I a sobre, això.
MALLORCA- VALLADOLID 2-0
El Mallorca de Manzano, amb el dos a res típic de tots els equips de tota la vida contra el Valladolid, segueix com a tercer millor equip de la segona volta, i es situa desè amb un peu i mig a la lliga de la propera temporada, on llastimosament haurà de tornar a jugar dos cops contra el Valladolid.
RACING- AT. MADRID 5-1
El Pateti d’Abel Resino segueix marcant distàncies amb el del Vasco Aguirre, i s’endú un cabasset de gols de la seva visita a Santander. En fi, res que no mereixi l’afició del Pateti, a la qual li queden encara sis partits per apreciar com cal l’encert del canvi d’entrenador perpatrat per la directiva a instàncies dels impresentables de la premsa esportiva madrilenya.
VILA-REAL- RECREATIVO 2-1
Decepció a Vila-Real, on s’enfrontaven dos equips que havien estat incapaços de fer la increïble xifra de 1 (un) gol en els últims tres partits. L’afició esperava molt: un migcampisme amb proliferació incontrolada de pivots defensius, forces parelles amb les defenses imposant-se als atacs, faltes tàctiques i blocs ferris i difícils de batre i, en fi, un empat a res dels que fan afició. Lamentablement, no va poder ser, i mentre els Germans de la Pampa mantenen les seves opcions de Champions, el Recre apunta al Pou.
MADRID- GETAFE 3-2
Sí amics, és cert. Torna l’espíritu de Juanito, possibilitant una remuntada èpica contra el setzè, possibilitada en gran part pel coeficient intel·lectual de Casquero, qui potser desorientat per l’elegant i senyorial pallissa que li va propinar Pepe mentre estava al terra va llençar un penal a les escombreries al minut 88 amb empat al marcador.
Tanmateix, el protagonisme del matx va ser pel central madridista, que amb la llei a la mà es va fer mereixedor d’una melé de sancions més llarga que l’historial clínic de De La Peña: fer falta com a últim defensa, patejar un rival al terra, clavar un cop de puny a un rival, etzibar un “sois todos unos hijos de puta” al linier i una invasió de camp. Només li va faltar presentar un recurs de constitucionalitat contra l’Estatut per ser nomenat cap d’estat adjunt al Juan Carlos i Conseller de Senyoriu i Elegància del nou govern basc del PPSOE. Investigacions de la redacció del Rival Petit dutes a terme en bars, emperò, demostren que l’actitut del jugador madridista en cap cas fou violenta, ja que si hagués volgut fer mal al seu rival li hagués xutat el cap i no l’esquena, com va fer preocupant-se en tot moment per la salut del seu adversari. És per això que demanem la intervenció de les més altes instàncies de l’estat -el Rei, PP Bono i ZP- per tal de concedir-li un wild-card a Kid PePe i eviti una sanció a un comportament exemplar com el seu.
