BARÇA- RECREATIVO 2-0 Un Barça més fluix de l’habitual es desfà del Recre amb la facilitat amb què alguns s’apunten a ocupar direccions generals del gobierno amigo. La baixa d’Eto’o va fer que el sistema defensiu culé perdés aquell aire de mosso d’esquadra amb fam de gol i una col·lecció de punching-balls i kubotans al garatge, i només el bon partit executat per Iniesta -en peu- i Henry -en peu un altre cop, i cridant ben alt que, tot i que els negats de la premsa esportiva només van tenir titulars pel primer, Henry va participar en els dos gols i en el que, també a passada d’Iniesta, va anular l’àrbitre-, mentre Messi feia portades de l’Soport parlant del FIFA World Player, van permetre que el Barça mantingués la diferència de punts amb els dolents. Pels amants de l’estadística Valdés, que a més d’un penal va treure tres pilotes de les de nota, va batre el seu record d’imbatibilitat, arribant als cinc partits de lliga sense rebre un gol. El públic present va poder superar l’avorriment parlant de temes que estan al carrer. Per exemple, que després de tants anys d’anhels i esperances, per fi el Gobierno amigo hagi fet un pas endavant vers el federalisme, nomenant el bilingüe i cosmopolita Manolo Chaves com a vice-president de la cosa territorial. O la valenta decisió de nomenar a Cultura una senyora que té els ovaris de denunciar que alguns nens espanyols només parlen la seva llengua materna, referint-se sens dubte al seu cap de govern, a l’opúsica presidenta del Parlament basc o a l’entranyable Fatxi López. O l’ascens imparable de la Verdadera Izquierda amb Trinidad Jiménez, que en el seu dia va defensar en públic que “El PSOE no es un partido nacionalista, es un partido que, por encima de todo, defiende la unidad de España“, rememorant el lema progressista de la Guardia Civil. La senyora que no ens deixa fumar a bars i restaurants i s’ha oposat més que ningú al desplegament del nyap de l’altre tripartit -Montilla, Mas i ZP-, amb la clau de la caixa. I de cirereta, el pepiño, de federal record per la seva intervenció en els dies següents a les eleccions navarres a les que el braç polític dels GAL es va presentar amb l’slogan “En Navarra tú decides“.
MALLORCA- ALMERÍA 2-0 El Mallorca de Manzano segueix allunyant-se de la zona de descens, i ho fa contra l’Almería del manito Hugo Sánchez, fitxat al seu dia degut a la lògica irritació de l’entesa afició andalusa amb l’anterior entrenador, que extranyament no tenia l’equip en posicions UEFA.
Publicitat
DEPORTIVO- AT.MADRID 1-2 El Pateti segueix fent esses per la lliga de les estrelles amb la coherència inigualable i recta d’un hooligan a la sortida d’un pub després de la vint-i-setena cervesa. El Depor de Lotina, davant l’alleujament de l’afició local, s’allunya del malson de la UEFA.
NUMANCIA- ESPAÑOL 0-0 El partit de la jornada. El deliri a les grades. L’emoció a flor de pell. L’empat a res. En fi, un altre petit gra de sorra en el camí que, qui sap, pot dur-nos d’aquí a uns mesos a repetir espectacle un diumenge a les dotze del migdia a la bonica vil·la de Cornellà davant 2.000 espectadors i rifant un pernil, uns esquís i un reproductor MP3 al descans.
VILA-REAL- MÁLAGA 0-2 El Vila-Real, inmers en una plaga de baixes que avança més ràpid que l’atur a la legislatura del “pleno empleo” que prometia l’Impostor, cedeix davant l’Euro-Málaga, que segueix provocant amb la seva proximitat a la zona UEFA que el president del màxim organisme del futbol europeu, Michel Platini, segueixi augmentant la dosi de susbtàncies psico-actives que cada nit es veu obligat a ingerir per poder aclucar l’ull.
SEVILLA- GETAFE 0-1 Er Mehó Equipo Der Mundo perd poc a res contra el Getafe de Víctor Muñoz, que s’allunya de la zona de descens mentre els sevillans comencen a notar la sensible baixa de Manuel Chaves, qui generosament s’ha incorporat al govern del Reino de Ejpaña per far palès l’abast del compromís amb la regeneració democràtica consubstancial al PSOE-GAL.
RACING- BETIS 2-3 El Betis també s’escapa de la zona calenta, tot i la lesió la setmana passada de Sergio García celebrant un gol i trinxant-se el genoll per un mes. El partit va suposar un censurable dispendi de gols, oportunitats i futbol, esperem que tal i com mereixen les respectives aficions els dos entrenadors s’apliquin a construir blocs sòlids, amb força pivots defensius i treballats tàcticament, tal com manen els canons de la lliga de les estrelles.
OSASUNA- ATHLETIC 2-1 Derbi basc resolt, com mana la tradició tot i la creixent mercantilització del món del futbol, a favor del més necessitat. La victòria fou agredolça pels navarresos, doncs tot i que es situen onzens el bon resultat de l’Apañó a Soria fa que perdin el liderat en solitari en la prestigiosa categoria d’empats.
SPORTING- VALENCIA 2-3 El Blavencia d’Emery arriba a les posicions de Champions deixant l’Sporting de Preciado en una posició delicada de la que, esperem, sabrà sortir, per interès dels catalans. La victòria visitant suposa un nou llast contra l’afició blavenciana, que a més de no poder gaudir increpant els seus jugadors tal i com acostuma a fer, no té una Feria d’Abril que fa pitar tots els radars de subvencions a personatges turbis com una manzanilla com els andalusos o els catalans.
MADRID- VALLADOLID 2-0 El Millor Equip de l’Univers guanya un dels seus filials piratilles que corren per la lliga en un partit de la màxima que va ser aprofitat pel Que Tira Del Carro per, amb la força i la il·lusió dels seus millors anys, posar fi a la sequera golejadora de 43 dies que amenaçava amb impedir no només la seva renovació perpètua sinó el seu necessari retorn a l’Equipo de Todos. Cal destacar el senyoriu i l’elegància mostrat en tot moment per l’àrbitre del partit, en la millor tradició demòcrata i no-nacionalista dels anys 40 i 50. I 60. I 70, és clar. I 80. I 90, evidentment. En fi, fins avui.