BARÇA- ATHLETIC 2-0
Abans de començar la crònica de la jornada, volia comentar un parell de coses. La primera és demanar que pareu atenció un moment a la imatge de la dreta, que correspòn a poc més d’un any. La segona és dir que ofereixo diners i una setmana de favors sexuals amb la txati del de la 13 a canvi d’entrades per la final de copa entre l’Athletic i el Barça, per poder homenatjar com mereix el primer dels espanyols en fraternal comunió entre bascos i catalans. És ben cert que no és molt generós oferir la txati del de la 13, però després de que la meva em deixés de parlar per l’atenció que li vaig prestar a totes les coses que em va intentar dir durant els 90 minuts de la pallissa que els lleons vem clavar al Sevilla la setmana passada, un ha de saber on són els seus límits.
Aprofitant el nul interès del partit que va servir per trencar la ratxa de fiascos del Barça de Guardiola, el RivalPetit aprofita per fer un especial Madriditis. El passat Dissabte, com a soci que per motius polítics sóc, vaig rebre el SMS del club informant de la victòria contra l’Athletic, per primer cop en tota la temporada hi figurava la paraula Madrid. Aixímateix, l’indocumentat que el va enviar ho va enviar dos cops. Dos mals símptomes que, després de tres setmanes de retallada de la diferència amb els dolents, mereixen una reflexió. L’inmens cabal psicològic acumulat per les fites del Cruyffisme a Tenerifegrat i Wembleygrat ha sofert en els darrers anys un important desgast. Pel que fa a la Champions, el gol en fora de joc de Mijatovic, que tot i la seva feina d’aquests anys segueix estan en deute amb l’anti-madridisme. Pel que fa a la lliga, la vergonyant manera com el Barça de Ronaldinho va regalar als dolents les dues últimes lligues han minat l’envejable situació en que Déu ens va deixar quan Nuñez el va fer fora.
És per aquest motiu que Guardiola s’enfronta, en els propers mesos, a una tasca que no serà fàcil, i no només per la ineptitut proverbial de l’entorn blaugrana. Amb la final de Copa incrustada en el pitjor moment del calendari, i amb -esperem- el desgast dels partits de la Champions, Guardiola té l’obligació no només de fer la seva feina d’enguany sinó també la que no van fer altres per por davant les campanyes de premsa muntades en favor de Ronaldinho i contra la junta de Laporta. Una bona manera de començar és fer les coses bé, i no dir coses absurdes sobre Messi per acabar provocant que els analfabets funcionals de la graderia culé es tirin tot el partit plorant histèrics i xisclant com si fossin pericos cada cop que un jugador de l’Athletic s’acostava a menys de 200 metres del crack culé.
SEVILLA- ALMERÍA 2-1
Er Mehó Equipo Der Mundo es consolida a la zona Champions pocs dies després de que la katedral es delectés cantant-li a l’exFuerza Nueva i col·laborador de de la Fundación Para la Defensa de la Nación Española allò de “cómeme el rabo” durant els 90 minuts que va durar la pallissa dels lleons al Sevilla.
RECREATIVO- VALLADOLID 2-3
Esperonats per la manifestació de sobiranistes catalans -amb notòries absències- a Brusel·les, tal vegada avui sigui un bon dia per preguntar-nos, com fan els nacionalistes espanyols, contra qui jugaria el Barça si els catalans fossim independents. Després d’aquest Recre- Valladolid, la resposta és clara.
NUMANCIA- VALENCIA 2-1
El Blavencia d’Emery cau a Soria contra el Numancia de Pacheta, que mira de netejar la seva trajectòria per evitar el menyspreu dels seus fills i nets col·locant els pericos a l’última posició. A Blavencia, mentrestant, els ha entrat un Conseller Delegat que ve dels bancs creditors, el deute és de 600 milions, els jugadors no cobren, les constructores han aturat les obres del nou camp, el deliri a les grades.
OSASUNA- SPORTING 1-2
L’Sporting torna a ressucitar amb una inesperada victòria al Reyno de Navarra en un partit intens que l’allunya de la zona de descens, mentre els bascos s’enfonsen una mica per poder agudir d’una recta final de temporada plena d’emocions.
DEPORTIVO- RACING 5-3
Pallissa del Depor de Lotina al Racing, amb un malbaratament de gols indigne de la lliga de les estrelles. Els corunyesos s’aferren a les seves opcions europees amb gairebé tanta determinació com la que usa Anxo Quintana per no resultar expelit de la cadira des de la qual Beiras va muntar una alternativa al nacionalisme espanyol que Quintana està en vies de liquidar.
VILA-REAL- ESPAÑOL 1-0
Poc a res dels Germans de la Pampa contra l’Apañó, que acaba el Tourmalet contra els grans per centrar-se en la lluita lliure contra els seus rivals directes que, esperem, esdevingui l’any que ve submarinisme al Pou. Amb 2.000 pericos la graderia i els mitjans merengues de Catalunya venent l’esperit d’un tal Raducanu, Luís García, que és feliç protagonista de la imatge que hem inclòs en la crònica d’aquesta jornada, va estavellar un penal al travesser, declarant després del partit que estava molt content ja que l’havia llençat exactament on volia només que, això sí, un parell o tres de centímetres per sobre. Hi ha dies en que gairebé l’estimo.
GETAFE- MÁLAGA 1-2
L’EuroMálaga deixa Víctor Muñoz ben tocat a Getafe i Platini a Suïssa, el qual ha hagut de començar a ingerir substàncies psicoactives per conciliar la son amb un Málaga a un partit de la zona Champions.
MALLORCA- BETIS 3-3
El Betis volia oferir a Don Manuel Ruiz De Lopera, ingressat a l’hospital amb una peritonitis i una llista de malalties més llarga que la dels colats al servei basc de salut amb unes oposicions fraudulentes pels sociates als 90, quelcom especial, i així fou: es va deixar remuntar tres gols tres pel Mallorca de Manzano, que segueix amb la seva millora de joc i resultats i mirant d’escapar-se del Pou.
MADRID- AT. MADRID 1-1
Mentre Esperanza Aguirre valora si, per plantar cara a l’espionatge, fora una bona mesura acomiadar els metges de la sanitat pública per violar la intimitat de les persones, el Millor Equip de l’Univers empata amb el Pateti en el derbi madrileny, que té molta revolada entre els mitjans nacionals de la nació de Madrid i enlloc més. Una part per cada equip, regalet arbitral als dolents, el Pateti fallant un gol rera l’altre, en fi: res que no haguem vist un munt de cops.
Signat: Popota
