AT.MADRID- BARÇA 4-3
Nova derrota del Barça de Guardiola, que es va deixar remuntar al camp del Pateti provocant que la distància amb els dolents minvi fins a 4 punts. Aquesta dada ha provocat que els més indocumentats d’entre la premsa esportiva barcelonina s’hagin posat les mans al cap i hagin començat una campanya contra Víctor Valdés. La setmana passada Déu -o sia, Johan- va dir públicament que la feina d’entrenador del Barça era un plaer en un 40% -el treball en sí mateix- i un 60% de tractar amb realitats “asqueroses” com la premsa o les juntes directives. I tenia raó.
Tanmateix, caldrà que Guardiola posi les piles a l’equip, perquè les errades dels últims partits estan començant a esdevenir costum. En aquests casos, el millor és fer cas de Déu, i fer el que feia ell: seure indiscriminadament vaques sagrades a la banqueta, per tal de donar exemple a tot l’equip. Donades les circumstàncies, el RP advoca per seure Xavi a la banqueta, ja que de totes les vaques sagrades és l’única que no guanya partits. I anant un punt més enllà, tiro d’aventatgisme per reiterar que, tot i que sigui una gran persona i que el que va fer l’any passat el fa mereixedor d’una direcció general de la Generalitat de per vida, com més partits acumula Touré al camp més es desfila el centre del camp i més augmenta la distància entre els davanters i els mitjos, fent ineficient la pressió.
Capítol a part, com a única cosa bona en aquest inoblidable cap de setmana per la monarquia hispánica, mereixen les últimes actuacions d’Henry -sí, les de dins del camp també-, que mostra la mateixa intel·ligència a l’hora de valorar el que veu al seu voltant que la que ha mostrat fent-se càrrec del seu paper a l’equip, a la banda i amb obligacions defensives.
RACING- OSASUNA 1-1
Empat a poc en derbi d’equips de comunitats uniprovincials del nord governants per sengles partits regionalistes amb la crossa del PSOE-GAL que acosta ambdós equips al lideratge en la important i trascendent categoria d’empats.
VALENCIA- VALLADOLID 1-2
El Blavencia, a qui han parat per morós les obres del camp, que no ha pagat el primer termini de la fitxa dels jugadors i que, en fi, té un futur més negre que el d’Eusko Alkartasuna, perd a casa contra el Valladolid, acostant-se ambdós equips a la Intertotto, cosa que desitgem de tot cor a llurs aficions.
ATHLETIC- SEVILLA 1-2
Mentre esperem a veure com se les empesca el PNV després que el GAL judicial deixés cent mil paios sense dret a vot i Ibarretxe sense futur polític, l’Athletic perd contra el Sevilla com anticipant la majoria dels nacionalistes espanyols al parlament basc: deixant els millors -veure consulta i dret a decidir- a la banqueta, i substituïnt-los per tota la sinistra tropa d’Urkullu. El resultat, a la vista: un monger pot sumar vots per presidir un govern basc del PPSOE.
BETIS- VILA-REAL 2-2
Empat entre dos equips en crisi, una part per cada equip, partit disputadíssim, el deliri a les grades, i un punt d’or que pot valer el seu pes en llet caducada al final de temporada.
NUMANCIA- DEPORTIVO 0-1
El Numancia segueix rumb al Pou, i amb un poc a res contra un Depor especialment feliç després d’haver abandonat el malson de la UEFA disputa als pericos el fanalet vermell. Aprofito aquest punt per dir que celebro que Touriño i Anxo Quintana hagin estat recompensats amb la tornada a l’oposició després de quatre anys de govern d’una qualitat similar al joc del Numancia. Capítol a part mereix el malbaratament que de la notable tasca política de Beiras ha fet aquest Quintana, capaç de no desaprofitar una sola ocasió de provocar vergonya en els seus votants.
ALMERÍA- GETAFE 2-1
Clàssic partit sense cap interès, d’un avorriment letal, amb un anti-futbol lamentable i amb una mediocritat sense igual, com correspòn a la lliga de les estrelles. A veure si els exploten els ous i els tiren d’un campanar, snif.
SPORTING- MALLORCA 0-1
Nova derrota de l’Sporting de Zambrano contra el Mallorca de Manzano, en partit entre equips que estan fent mèrits per no acabar la temporada en una situació classificatòria que dóni peu a fer conyeta i rimes amb les tres últimes lletres de cadascun dels entrenadors. Els illencs agafen aire -i llencen terra a sobre dels seus perseguidors-, mentre els asturians comencen a estar en precari, tot i que ja han jugat contra els grans.
MÁLAGA- RECREATIVO 0-2
Derbi andalús entre equips blanc-i-blaus. En altres paraules, interès nul, més enllà de la lògica satisfacció per un resultat que, sense ser cap cosa de l’altre món, acosta l’Apañó al pou. Com deia TV3, els petits canvis són poderosos…
ESPAÑOL- MADRID 0-2
Clàssic espectacle de germanor amb el Millor Equip del Món guanyat al camp de l’Apañó davant la satisfacció dels presents a l’estadi. Això sí, els pericos queden situats a sis punts de la zona de salvació, a vaure si tenim la sort de poder riure a cor que vols si el Tomàs Guasch de torn ens observa amb un succedani de remuntada encapçalat per el otro Raúl.
