BARÇA- SPORTING 3-1
Més Que un Club segueix sumant punts (58 de 60, en una volta s’ha passat per la padra a tota la lliga espanyola amb excepció del Getafe). Aquesta setmana amb dos gols d’Eto’o, amb un partit superlatiu d’Iniesta, contra un bon Sporting amb un bon entrenador i posant al seu lloc un bon grup de bocamolls que usen la paraula “Messidependència” com qui usa “crisi financera”.
D’altra banda, aquesta setmana han arribat les primeres notícies sobre el finançament: de moment, ens prenen el Busquets i el Piqué. Però no ha sigut l’única cosa que ha passat aquesta setmana. Marius Carol es va mostrar públicament en contra de que, en una hipotètica final de Copa entre bascos i catalans, el públic present a l’estadi mostri públicament el seu agraïment al Borbó per tota la seva feina des que el Caudillo el va nomenar successor. Per últim, aquest rotund desencert anomenat Hora Q que passen per TV3 va entrevistar el sossi Oriol Giralt, promotor de la moció de censura contra la junta directiva que va suposar el debilitament d’aquesta amb la pèrdua de diversos directius ben situats per continuar el gloriós projecte cruyffista. Allí, el senyor aquest va atribuir la bona temporada de l’equip a la seva moció de censura, que segons ell hauria suposat un toc d’atenció. Val la pena recordar aquestes coses, perquè quan la temporada que ve en període electoral l’equip no vagi tan bé com enguany -perquè és impossible, entre d’altres motius- escoltarem moltes imbecilitats.
OSASUNA- VALENCIA 1-0
Eufòria a Pamplona, on un poc a res agònic permet a Camacho tornar l’equip on l’havia deixat Ziganda -fora dels llocs de descens-. I eufòria a Mestalla, on podran increpar els seus jugadors a plaer tal i com especifica el canon blavencianista.
MALLORCA- DEPOR 1-1
Els clubs espanyols deuen a Hisenda més de 600 milions d’euros. Com diria el sensei Nuñez amb llàgrimes als ulls i envoltat per forces vives del barcelonisme freak, més de 100.000 milions de pessetes. Però Mallorca i Depor segueixen com si tal cosa, empatant a poc en un partit amb una part per cada equip que porta el deliri a les grades i a les taquilles del pay-per-view.
GETAFE- ESPAÑOL 1-1
L’Apañó empata a poc a Getafe, en el seu últim partit abans d’arribar al tourmalet de la lliga, quedant en una esperançadora graella de sortida a tres gols del fanalet vermell i dos punts sota terra. Aprofitem aquest fet per importar un interessant debat que està tenint lloc a Itàlia aquests dies: si les coses aquests quatre partits van com han d’anar, sou partidaris de desconectar els pericos, o preferireu mantenir-los en estat vegetal?
RECREATIVO- AT. MADRID 0-3
Victòria contundent del Pateti a Huelva, un cop substituït Aguirre per un entrenador que fa més el pes als periodistes esportius nacionals de la nació de Madrid. A veure el què els dura, i quants entrenadors tindran els propers divuit mesos.
VILA-REAL- NUMANCIA 2-1
Els Germans de la pampa, com cada any, comencen a sortir de la seva proverbial empanada hivernal, i derroten el Numancia amb un marcador curt especialment valuós si hom té en compte les prestacions dels seus rivals per obtenir una plaça de Champions, que segueixen perdent contra equips de la zona baixa.
VALLADOLID- ATHLETIC 2-1
Com la resta d’equips que van jugar entre setmana excepte un -aquell que segons la premsa esportiva barcelonina té un secretari tècnic que no sap fitxar ni elaborar plantilles compensades-, l’Athletic perd a Pucela en el clàssic partit disputat a tres mil graus sota zero en un ambient tètric i amb 90 minuts dels que fan afició, sí, però pel poker.
SEVILLA- BETIS 1-2
S’esperava molt del derbi sevillà, i les expectatives no van decebre. Cinc ferits de diversa consideració, un dels quals va viure el partit des de la UCI i un altre dels quals afrontarà el que li queda de vida amb la quantitat de una (1) orelles, moltes targetes, tanganes, un expulsat, un parell de botifarres de l’entrenador visitant a una graderia que li cantava “aparca-cotxes” i, al final, tercera derrota seguida d’Er Mehó Equipo Der Mundo contra un Betis que lamentablement s’allunya de la zona de descens.
MÁLAGA- ALMERÍA 3-2
Derbi andalús on tothom estava molt preocupat davant la possibilitat de que la semblança física entre Roberto Saviano i Daniel Sirera acabi provocant una desgràcia si la camorra els arribés a confondre. Així, tothom es va despistar i es van veure mols gols, molt joc ofensiu i fins i tot una remuntada liderada pel no-nacionalista i excels demòcrata premiat pel Ministerio de Defensa socialista Salva Ballesta.
MADRID- RACING 1-0
Poc a res del Millor Equip de l’Univers contra el Racing, en una setmana marcada per l’eufòria provocada pel gol 307 del Que Tira del Carro i que ha donat molta munició al victoriós bàndol partidari no només de no desconectar el Que Nunca Aparece sinó d’acompassar tot l’equip al trepidant arrossegar-se del Mejor Futbolista Español de la Historia. El millor del matx van ser les diferents demostracions de senyoriu i elegància viscudes durant els 90 minuts -incloent trepitjades i cops de genoll al clatell, entre agressions vàries- amb la connivència arbitral, i que van portar un jugador visitant a queixar-se de que els blancs juguen com un petit amb l’agreujant de que els àrbitres els deixen.
