RACING- BARÇA 1-2
Nova remuntada del Barça de Guardiola. Esperonats per l’entrada de Messi, els culers aconsegueixen una nova victòria que provoca múltiples indigestions per anissos a mig beure de periodistes nacionals de la nació de Madrid que s’apressaven a inventar titulars com “más cerca”, “tienen miedo” i demés vòmits intel·lectuals. El Barça, al qual els partits de la competició del qual s’hauria d’eliminar a les primeres de canvi -la Copa- li segueixen provocant costos, va ser capaç no només de remuntar contra un rival rocós, sinó d’aguantar el resultat tal i com anava acumulant expulsions.
Per tancar el tema Barça, assenyalem que el periodista nuñista Lluís Canut -que tot i haver-se tirat més d’un mes a Brasil pagat amb caler públic per anar a filmar el gol mil de Romario no s’està de criticar en públic els calers que el Barça dedica a pagar scouters per anar a veure jugadors- va assenyalar ahir en una tertúlia al Grupo Godó que si el Vila-Real tingués Messi, aniria líder. Això ens ha de fer pensar que, tot i que les coses li estiguin sortint bé a Més Que Un Club, els nivells d’analfabetisme funcional i d’anti-cruyffisme rancuniós segueixen alts i en condicions d’engegar-ho tot en orris com consisteix la feina tradicional de la premsa esportiva barcelonina.
OSASUNA- MALLORCA 1-0
Interessant disputa pel fanalet vermell en un derbi d’equips que vesteixen de vermell resolt amb un balanç satisfactori de poc a res, tres expulsats i noranta minuts de lluita, sacrifici, entrega, punch i demés cortines de fum als quals hi ha qui anomena “futbol”.
DEPOR- VILA-REAL 3-0
Els Germans de la Pampa segueixen rodolant muntanya avall. Aquesta setmana és el Depor de Lotina, aquell entrenador al qual es va carregar el vestuari de l’Apañó, el que s’aprofita de l’esgarrifós inici de 2009 dels de Pellegrini.
ATHLETIC- MÁLAGA 3-2
Èpica remuntada de l’Athletic, que sota la pluja va impedir el somni malacità de dormir el dissabte en zona Champions i el malson de Platini de dormir el Dissabte amb el Málaga en zona Champions. Els lleons, a més, es planten a semi-finals de Copa, i la millora del rendiment de Llorente ha augmentat considerablement la visibilitat dels seus partits després dels dolorosíssims inicis de l’era Kaparrotz.
BETIS- GETAFE 2-2
Tot semblava un conte de fades al Ruiz de Lopera. Dos gols d’avantatge, els recull-pilotes perdent temps, els locals fent faltes sense parar, en fi, el bò i millor d’aquest equip simpàtic de tota la vida. De sobte, a un canterà local se li escapà la mà i el Getafe va aprofitar l’auto-expulsió per empatar el matx i deixar Chaparro, l’entrenador bètic, a un pas d’integrar-se a la legió de milions d’aturats que està construïnt el PSOE en aquesta legislatura que, deien, havia de ser la del “pleno empleo”.
AT. MADRID- VALLADOLID 1-2
Derbi castellà on encertadament el pateti va saber entendre la condició de filial oficiós merengue dels visitants i va delectar l’afició local amb el consabut ridícul. Només van faltar un Presidente del gobierno prometent feina a una monger, els borderlines del NeoTOP, perdó, de l’Audiencia Nacional perseguint crims contra la Humanitat en el país de Fraga, Carrillo i un cap d’estat posat pel dictador, un director de caixa plorant i una colla de dossiers per obtenir un fidel retrat d’aquest abocador de país en que estem atrapats.
SPORTING- SEVILLA
Una setmana després de perdre contra un Racing amb deu, Er Mehó Equipo Der Mundo perd contra un Sporting amb deu donant peu a titulars en posició dubtosa com “la liga es cosa de dos“. Res greu, coses del periodisme esportiu.
ESPAÑOL- RECREATIVO 1-1
El derbi entre dos equips blanc-i-blaus que comparteixen l’honor de ser els mínims golejadors de la lliga de les estrelles no decep: 90 minuts lamentabilíssims, concretament fins el moment en què el redactor del Marca va escriure el següent: “Se marcha Coro del terreno de juego y entra al mismo Iván de La Peña, vuelve el fútbol a Montjuic!!!“. En efecte, tenia raó: l’expulsió de Kameni i el penal marcat contra un porter-jugador al descompte, van ser el millor que hem vist al Lluís Companys des del derbi.
L’Apañó de Pochettino iguala els punts del fanalet vermell, i ho fa situant-se com a líder empatador de la lliga. Companys, que deu portar anys ballant rap a la seva tomba per la indignació que suposa veure tan Brigada i tan Samaranch en un lloc que porta el seu nom, sembla haver esgotat la paciència. Esperem que no limiti aquí els seus super-poders, i que posi al seu lloc també a tots aquells que han contribuït amb el Gobierno de España en aquesta peli de terror que porta el nom de Memòria Històrica, i que només ha servit per donar bona consciència als dolents mentre els bons -entre els quals Companys- segueixen essent legalment ciutadans de tercera.
VALENCIA- ALMERÍA 3-2
Victòria del Blavencia en un partit indignantment excessiu en futbol i gols, però almenys l’afició local va tenir ocasió d’escridassar els seus jugadors i entrenador i tornar a casa contenta i satisfeta.
NUMANCIA- MADRID 0-2
Mentre el bò i millor de la Comunidad Autónoma Madrileña, amb el Govern i Cajamadrid al capdavant, recuperen el significat d'”Escola de Chicago” amb més recorregut als anys d’Al Capone i Frank Nitty, El Más Listo de La Clase segueix tirant del carro i fent-se mereixedor de la titularitat vitalícia que, per sort, ja té garantida. Aquesta setmana, el totpoderós Numancia va ser la víctima propociatòria del Que Nunca Aparece, que ha igualat el nombre de gols aconseguits per DiStefano.
El RivalPetit, insondablement infiltrat a la realitat blanca -de fet el de la 13 va assistir a la polèmica assemblea de l’any passat amb un pin falangista, un bigoti impostat i el nom fals de “Tito Álvarez de Caldas Colón de Carvajal”- defensa la candidatura de Florentino i Aznar perquè la nau blanca recuperi el senyoriu i l’elegància que li són característiques, i suma a l’aposta l’imprescindible concurs de Carlos Sainz en una futura candidatura de consens i unitat que resultaria coronada per un tàndem a la banqueta conformat per aquests 614 gols de pura història d’Ejpaña que són Raúl i DiStefano.
