Dimecres, 29 de setembre de 2021 - Edició 1160
La República

Jornada 20: Tots units fent fossa

SPORTING- BARÇA 0-1 Poc a res de Més Que Un Club a Gijón en un bon partit amb moltes ocasions fallades, cosa que ha despertat cert debat sobre l’equip entre […]

Rival Petit
Rival Petit 01/02/2010

SPORTING- BARÇA 0-1
Poc a res de Més Que Un Club a Gijón en un bon partit amb moltes ocasions fallades, cosa que ha despertat cert debat sobre l’equip entre els analfabets de la premsa esportiva barcelonina. És en aquests moments quan un fa memòria i recorda els tres anys en blanc culminats amb la classificació per la UEFA amb què es va saldar l’últim govern nuñista al Barça. I és que si un té memòria s’estalvia algunes coses, i és menys donat a la secular pràctica catalana de l’auto-gol.

D’altra banda, la setmana ha servit perquè a) Godall presentés la candidatura continuïsta que no atufa a submarí sandrista i b) coneguem la data de les eleccions, que seran el 13 de Juny. La data ens situa davant un escenari esfereïdor, amb mesos i mesos de pre-candidats de pinta perica i, el que és més greu, un munt de tertulians maldant per dir el que els diuen que han de dir. qui no es conforma és perquè no vol, això sí, així que sempre ens quedaran aquests set anys amb un full de serveis que hauria d’estar catalogat per a adults, versió minifaldillera.

VALLADOLID- ALMERÍA 1-1

Molts parlen d’Haití. Molts parlen de la fam. Molts parlen de lo de Google i la Xina. Molts parlen del Pakistan. Molts parlen d’Iraq. Molts parlen de l’Afganistán. A mí encara em queden divuit cròniques de partits del Valladolid aquesta temporada després d’aquest empat a poc, snif.

GETAFE- RACING 0-0

Empat a res en un partit vibrant en que ambdós equips van jugar les seves armes com si estiguessin en una junta directiva de Reagrupament.crack. El deliri a les grades, sí.

SEVILLA- VALENCIA 2-1
El Sevilla retalla distàncies amb el Blavencia amb una convincent victòria que, segons com sigui computada per la IHHS, pot tenir com a conseqüència que els andalusos recuperin la seva condició de Mehó Equipo Der Mundo.

VILA-REAL- OSASUNA 0-2

Osasuna guanya al Madrigal, provocant la destitució del Txingurri Valverde, en una decisió que tard o d’hora acabaran pagant els Germans de la Pampa. Els navarresos resten emoció a la seva temporada, mentre els pancatalans segueixen pagant la pèrdua de Pellegrini.

ESPAÑOL- ATHLETIC 1-0
L’Apañó guanya l’Athletic per poc a res en un partit més dantesc que el curriculum acadèmic de Fatxi López. Pels amants de l’estadística en general i pels organismes de consum en particular, assenyalar que la meva reclamació a l’Estudiantil, on em van cobrar més de cinc euros per dues canyes esgrimint que amb el futbol pugen preus tot i el meu contraatac defensant acaloradament que una cosa és el futbol i una altra cosa l’Apañó, no va ser atesa.

XEREZ- MALLORCA 2-1
CiU llença la pre-campanya que els ha de retornar al poder. El Xerez, per la seva banda, aconsegueix una victòria igual d’il·lusionant contra el Mallorca de Manzano que el deixa a un munt d’anys llum de la salvació.

AT.MADRID- MÁLAGA 0-2

Dos equips patètics i ridículs juguen 90 minuts i un dels dos guanya, mentre l’altre perd. La única diferència entre ambdós, això sí, és que un d’ells està ultra-promocionat per la premsa nacional de la nació de Madrid, que l’intenta vendre com a equip gran amb la mateixa contumàcia amb què el Grupo Godó defensa la catalanitat de l’Apañó.

TENERIFE- ZARAGOZA 1-3
El Zaragoza guanya a Tenerife en un matx entre dos equips en situació més que precària i amb força opcions d’estar la propera temporada al Pou la mateixa setmana en què ERC i IC han començat a llençar-se merda els uns als altres. Sense comentaris.

DEPORTIVO- MADRID 1-3
El Millor Equip de l’Univers guanya a Riazor en un gran partit en què va acusar la baixa de Cristiano, que no va jugar després que el Villarato no li tregués la injustíssima sanció per trencar el nas d’un rival poc senyorial i elegant. El més negatiu del partit van ser els dos gols de Benzema, que poden contribuïr a posar fi a la seva depressió, i un Depor que feia més pena que l’actual President de la generalitat. De fet els gallecs ni atacaven ni defensaven, i només els va faltar fer classes de català per arribar als nivells d’inanitat de Montilla. Hi va haver, emperò, coses positives: el bon partit de Guti ajudarà a que torni a les alineacions, mentre el retorn de la titularitat del Que Tira del Carro ens permet reivindicar-lo un cop més.