BARÇA- MALLORCA 3-1
El Barça de Guardiola amplia el seu aventatge al capdavant de la lliga de les estrelles amb una nova remuntada després d’un gris partit contra el Mallorca de Manzano. Lamentablement, Henry va tornar a marcar el que és el seu novè gol, un menys dels aconseguits per Messi, que ha clavat dos penals i ha jugat 150 minuts més que el francès. Diem lamentablement, perquè fins ara el francès era objectiu predilecte del bò i millor dels periodistes esportius barcelonins, i havíem arribat a una espècie d’equilibri assumible consistent en què ells vertien la seva ignorància sobre el francès, aquest passava de tot i seguia fent el que li tocava i l’equip estava més o menys allunyat de tot.
El bon rendiment del francès -i el fluix inici de Bojan- comença a provocar que llegim i escoltem collonades sobre temes com la tornada de vacances de Messi i altres temes de l’estil que agrada als voltors, snif, i això no és bò. Pel que fa a la resta del matx, cal destacar el surrealista gol de Touré Yayà, el retorn d’Iniesta i el regalet arbitral del segon gol local. Cal esperar, per últim, que la baixada de rendiment del Barça en els últims partits es tradueixi, com més aviat millor, en una eliminació de la copa del Terror dels Ossos que permeti a l’equip centrar-se en les competicions importants.
RECREATIVO- NUMANCIA 3-1
Important victòria del Degà del futbol espanyol contra un Numancia que va malgastar les seves ocasions -entre les quals dos penals- i ho va acabar pagant i facilitant un munt la feina de molts periodistes esportius que tenien la titànica tasca d’escriure unes línies sobre el partit.
ALMERÍA- BETIS 1-0
Enguany la meva carta als reis té una sola petició: que aquest partit es jugui la temporada que ve a Segona. Hugo Sánchez debuta amb victòria a Almería, amb un poc a res contundent que no sabem si colmarà el delicat pal·ladar dels aficionats locals, que van fer fora l’anterior entrenador per estar lluny de les posicions europees.
VALENCIA- AT. MADRID 3-1
El Pateti no perd ocasió de mostrar el seu veritable potencial cada cop s’enfronta a un equip amb cara i ulls. En aquest cas, se n’aprofita un Blavencia l’economia del qual recorda llunyanament a la situació a l’Orient Mitjà, amb l’única diferència que els de Hamàs i els rabins ultraortodoxos són força més jipis que l’aficionat blavencianista.
VALLADOLID- RACING 0-1
Eufòria a Pucela, on després de la bacanal de golejades de les últimes jornades uns aficionats alleujats van veure com es complien els seus desitjos pel nou any i recuperaven el seu equip, un Valladolid que perdia per poc a res en un partit tosc, avorrit i pletòric de centrecampisme que deixa els dos rivals a la zona tranquila.
ATHLETIC- ESPAÑOL 1-1
Una tisora d’Iraola evita en els últims minuts el triomf perico, i fa que els catalans comencem bé el 2009 amb la tornada de l’Apañó a les posicions de descens. Tanmateix, les millores introduïdes per Mané no conviden a l’optimisme. Pel que fa als locals, un altre partit lamentable de l’era Caparrós, que de tan dolenta pot fins i tot suposar que el PNV perdi la lehendakaritza.
MÁLAGA- SPORTING 1-0
La lliga ha tornat bé de l’aturada nadalenca. S’ha tallat en sec l’hemorràgia de gols i futbol ofensiu que amenaçava la lliga de les estrelles, i aquest poc a res aconseguit a pilota aturada n’és un bon exponent. Les coses han de ser com han de ser, com han sigut tota la vida. Per això, a més de cel·lebrar aquests 90 minuts que van donar una nova alegria a l’equip encarregat de comptar els ingressos del pay-per-view del Canal Satélite, cal cel·lebrar també que l’hispà nomenat per Obama pel seu equip, individu al qual la premsa nacionalista espanyola va dedicar un munt de temps a lloar en la seva condició d’exponent de l’auge de la hispanitat als USA, hagi dimitit abans d’assumir el càrrec per un escàndol de corrupció.
SEVILLA- OSASUNA 1-1
Er Mehó Equipo Der Mundo se les prometia molt felices a l’arribar al minut 90 amb un poc a res contra el cuer aconseguit en l’únic xut a porta de tot el matx, però no: un gol al descompte va suposar un empat a poc d’aquests que poden valer el seu pes en or al final de temporada, però que en el moment de produïr-se valen el mateix que la cartera d’inversions del Saviola de les finances, en Bernie Maddox.
GETAFE- DEPORTIVO 1-2
Important victòria del Depor de Lotina a Getafe. Els gallecs segueixen escalant a la classificació i ja s’han colat per davant dels Germans de la Pampa, amb un futbol convincent i un percentatge d’encert davant la porteria arbitral que no té res a envejar al de Kluivert. Val a dir que aquest matx va ser el que va triar PRISA per oferir-lo pel Plus, mentrela competència cel·lebrava l’any nou amb quatre partits en obert: que no els passi res.
MADRID- VILA-REAL 1-0
Poc a res del Millor Equip de l’Univers contra un superior Vila-Real, que es va fartar de fallar ocasions i va tenir el greu inconvenient de que en el partit no era el Que Tira del Carro el que liderava l’atac blanc. El matx va servir per cal·librar quin dels dos fitxatges de més de vint milions d’euros fets pels nostres enemics -la política de contractacions dels quals va ser posada com a exemple a la junta blaugrana aquest estiu per una de les patums de la premsa esportiva barcelonina- té més punts per ocupar la única plaça d’inscripció per la segona fase de la Champions. Vistos els 90 minuts, qui va fer més punts per fer-se amb el lloc va ser el col·legiat, que amb grans senyoriu i elegància va deixar passar els penals a l’àrea local.
