Més Que Un Club es desfà del Xerez per un marge de dos gols de diferència -un d’ells aconseguit al descompte-. És a dir, un gol més de diferència que els aconseguits contra el Madrid, que tan content va sortir del Camp Nou tot i que, en justícia, cal dir que contra els andalusos el Barça no va jugar 30 minuts amb deu. El partit, com era d’esperar, va ser més avorrit que un llibre de Màrius Carol, degut al mal estat del terreny de joc -pitjor que el cervell d’Emilio Pérez de Rozas- i al relaxament posterior als plats forts de la passada setmana.
Tanmateix, va servir perquè un cop més Titi Henry, menys de 24 hores després de que els mónguers de les tertúlies de RAC1 reiteressin la seva ignorant i submoral crítica al parisenc, solventés el matx amb un bon gol. El Barça, que només va carburar amb l’entrada d’iniesta, trenca la ratxa d’empats a domicili que havia permès els nostres enemics aconseguir el liderat de la classificació, i segueix trampejant amb solvència un calendari que, d’aquí a festes, té més perill que Enric Bañeres tirant de multinicks.
El protagonisme, emperò, va ser per la cel·lebració de la victòria davant els dolents per part del President Laporta en una discoteca barcelonina, les fotos de la qual van sortir publicades per diversos mitjans de la Brunete mediàtica. Cal dir que el doble de Pere Escobar va dedicar 40 minuts a l’assumpte en el seu programa-escombraria al costat d’Emilio Pérez de Rozas, un senyor de l’As, un laportista renegat i un sandrista recalcitrant, tots ells fent mèrits per treballar d’hostessos a la tele-escombreria espanyolera, tasca per la qual tenen el cervell perfectament preparat però, ai las, els falta mamellam. Cap d’ells, és clar, va dir la més mínima paraula sobre el fet de publicar fotografies d’una festa privada, i és que la deontologia periodística africana és el que té. Això sí, la cosa va donar perquè els pobrissons es sorprenguessin de que Laporta surti de farra a liar-la, com si no fos una imperiosa necessitat posar un mosso amb un alcoholímetre a l’entrada de determinats estudis o platós. El doble de Pere Escobar, fins i tot, en una involuntàriament còmica actuació en que es va anar emocionant com un cap-rapat en un grup de nazis veient un moro -o planejant el segrest dels fills del president d’un club que els ha fomut fora del camp-, va arribar a denunciar que, amb la crisi que hi ha, Laporta es tirés per sobre una ampolla de champagne -que no cava, els subproductes de l’oligarquia monàrquica catalana no són del gust del president, ni del nostre- de 100 euros.
Al RP, format per catalans que paguen impostos un dels quals és a l’atur -hola-, ens la bufa de canto si Laporta es gasta 100 o 100.000 euros en una ampolla de champagne o en condons. No sentim el mateix, això sí, pel fet que els nostres impostos serveixin per pagar programes de tafaneries com el nyap que perpetren cada nit a Catalunya Ràdio. Ni per les vacances pagades que, per decisió d’Escobar, llavors cap d’esports, li vam pagar a Lluís Canut al Brasil amb la broma del gol 1.000 de Romario.
Dit això, som ferms desconeixedors de si Escobar i companyia van ser educats en escoles integristes comandades per la yihad catòlica, si van conèixer bisbes amb tendències irlandeses i tota la resta de coses que afecten a llur vida privada. Això succeeix perquè aquí a Catalunya, de tota la vida de Déu ha manat el més escrupulós respecte a la vida privada de les persones, i la gent té el suficient sentit comú com per no anar donant en públic lliçons de moralitat. No s’ha fet la mel per la boca del porc, emperò, i cal respectar que hi hagi qui pretengui que és un excercici de periodisme fer fotos en festes privades o tirar-se més de mitja hora comentant-les en un mitjà de comunicació públic, çò és, pagat amb els impostos dels ciutadans. Si hem de tenir mónguers fiscalitzadors de la vida privada de les persones, això sí, no estaria de més que busquessin feina a l’empresa privada o alguna secta.
Pel que fa a l’actuació de Laporta, no estaria de més que no perdi de vista en cap moment que com a màxim representant del Barça que és són exigibles uns mínims. En aquest sentit, des del RP jutgem que les txatis que pululaven al seu voltant duien massa roba, i ens sembla indignant que l’autor de les fotografies sortís de la discoteca sense el cigar entaforat al forat del cul. Això sí, també cal deixar una mica, per poc que sigui, de marge de millora per tal que el successor de Laporta no es senti tan fracassat quan compari el seu mandat amb el de l’actual president. I és que sis anys després d’haver arribat al càrrec, poder muntar-se una festassa com la ressenyada gràcies als bons resultats, té el seu què. Només cal recordar com va cel·lebrar el sisè aniversari de l’era Galàctica l’amic del Sandruscu, i com cel·lebrarà el sisè d’aquest remake en versió cutre amb Cristiano al lloc de Zidane, Benzema al lloc de Ronaldo, Kaká al lloc de Figo i Raúl i Guti al lloc de Raúl i Guti.
