SEVILLA- BARCELONA 0-3
Jornada agredolça per Més Que Un Club. Al solvent aprovat en el segon examen més o menys seriós de la temporada -el primer va ser la pallissa al pateti-, sembla confirmar-se la nefasta notícia de la renovació de Xavi fins d’aquí a sis anys, termini en el qual li veurem fer el mateix camí que el Siete que tantes alegries ens està donant, amb la mateixa sobrevaloració dels cretins de la premsa, el mateix contracte fora de mercat -es publica que li volen pagar més que a Iniesta, a Márquez o més del que cobrava Olegari-, de tipus semi-vitalici, amb les mateixes prerrogatives de peix gros del vestidor, en fi: el desastre.
Pel que fa al partit, el mig del camp culé va tornar a fer aigües en algunes fases del partit, degut a la feblesa defensiva de Xavi i molt especialment a la insistència de Touré Yayà a tirar l’equip deu metres més cap enrera del que mana Déu des de les seves contraportades al Periódico. Aquest fer aigües te’l pots permetre contra equipets que han guanyat setanta uefas, colombinos i tornejos similars, però si un equip europeu mig decent t’enganxa amb un quart d’hora similar et fa una cara nova, al loro. Item més, algú li hauria de dir a Busquets que sí, que buscar les expulsions dels rivals en principi està bé, però que la cosa canvia quan els partits estan decidits i el partit següent del rival de torn és contra els dolents.
VALENCIA- BETIS 3-2
Jornada rodona a Mestalla, on el Blavència suma tres punts i el Betis suma una nova derrota del Sevilla que, a més, l’allunya de les temudes posicions UEFA i les pertinents lliguetes contra (altres) equips de mala mort.
ATLÉTICO- RACING 4-1
El Pateti torna a il·lusionar la seva afició i la premsa esportiva nacional de la nació de Madrid amb una treballada victòria contra un Racing amb deu que planta cara fins l’últim quart d’hora. Tenint en compte les últimes baixes al Departament d’Interior de la Generalitat a causa de determinades sentències judicials, no seria mala idea buscar reforços a la defensa santanderina i posar-li un professor a César Navas per veure si es treu el nivell C.
ESPANYOL- SPORTING 0-1
Sí, amics, és cert. Mentre el Más Listo de la Clase tirava del carro a Getafe, el otro Raúl feia de les seves a Montjuich, on l’Sporting s’endú tres punts d’or amb un poc a res que li deixaran a Tintín Márquez força temps per mirar per la TV els partits del seu equip preferit -sí, el que vesteix de blanc-. Des d’una perspectiva global, des que el passat Gener Luís García va dir que a Catalunya hi havia dos grans, l’Apañó roda a tota velocitat muntanya avall en direcció a Cornellà, on podrien tallar la cinta inaugural contra l’Eibar.
RECREATIVO- VILLARREAL 1-2
Els Germans de la Pampa, plagats de baixes però amb un Nihat que retorna a l’equip, tornen a flirtejar amb un nou regal de punts, però finalment el Recre sap imposar les seves abundants, doloroses i abassagadores limitacions per consolidar-se en el fanalet vermell i mantenir el promig golejador per sota del mig gol per partit, com preparant-se per la propera temporada al Pou.
VALLADOLID- MALLORCA 3-0
Indignant actuació arbitral a Pucela, on un esplèndid poc a res dels de tota la vida, sense joc, amb 200 graus sota zero, amb el públic congelat per la combinació letal del joc de l’equip local i les bondats del clima vallissoletà, es converteix, gràcies a dos gols il·legals, en una golejada més impresentable que tallar els ferrocarrils a l’autònoma just en el moment que un membre de la redacció del Rival Petit està fent ús del servei.
ALMERÍA- DEPORTIVO 0-1
Poc a res del Depor de Lotina a Almería. Els locals, que acaben amb deu i van catorzens amb un matalàs de quatre punts per sobre de la zona que haurien d’ocupar per història, per afició i per geografia -la de descens, s’entén-, acaben demanant la dimissió de l’entrenador. No sabem si els han promès la UEFA, la Champions o la pilota d’or perquè estiguin tan emprenyats per tenir un equip pollós a primera amb certa tranquilitat, però ja els val.
ATHLETIC- NUMANCIA 2-0
L’Athletic surt de la zona de descens gràcies a un bon partit de Llorente, que a més d’anar quallant a poc a poc com a ariet zuri-gorri li salva el cap a Jokin Kaparrotz i probablement, snif, l’assemblea a la impresentable directiva.
MÁLAGA- OSASUNA 4-2
Segueix el festival Camacho a Iruña. Aquesta setmana, pallissa a la Rosaleda per compensar la victòria de la passada jornada -l’única, per cert-, i els navarresos que es posicionen amb totes les opcions de disputar el fanalet vermell al Recre.
GETAFE- R. MADRID 3-1
La màgia del Yes, We Can segueix donant alegries a totes les bones persones en general i els anti-madridistes en particular. El somni de veure una davantera Raúl-Saviola es va viure finalment a Getafe, on els pals i els tres o quatre penals que senyorialment l’àrbitre va deixar de xiular al Millor Equip de l’Univers van evitar una golejada.
És en aquests moments, quan Calderón s’apressa a lligar dos fitxatges per afrontar l’assemblea de la setmana que ve, quan hem vist la davantera que hem vist, quan hem tingut l’inmens plaer de veure Michel Salgado corretejant per la banda i quan tenim calfreds d’imaginar el destí de Canal Plus un cop l’únic que li queda per rapinyar del pay-per-view és aquest Madrid, que cal recordar les premonitòries paraules que el passat mes d’Agost una de les patums de la premsa esportiva barcelonina dedicava a criticar la política de fitxatges del Barça posant com a exemple la dels nostres enemics:
“En este sentido, sin ánimo de comparación y sólo a modo de precedente, recuerde el distinguido lector las antagónicas posturas que han venido manteniendo el Real Madrid y Bernd Schuster. El club, a través del mismísimo presidente, aseguró públicamente que no habría más refuerzos que el de Van der Vaart y el el entrenador, más allá de si Robinho se iba o si se quedaba, ha estado exigiendo fichajes hasta el último momento. Pues bien, al final, ya saben: el Madrid ofrece casi 50 millones por Villa y 16 por Cazorla.”
