BARCELONA- GETAFE 1-1
La tradicional política del RivalPetit ha estat assenyalar que el problema no és la premsa esportiva barcelonina, sinó els que la llegeixen i escolten. Tanmateix, això no exclou que, tal i com es veu en la foto adjunta, la redacció mostri llur satisfacció per l’acostament a la utopia que suposa que l’IEC proposi sancionar els periodistes amb greus carències en l’ús del català. No és que m’agradin gaire els fanàtics de la normativització, que venen a ser un mal similar als centralistes lingüístics que creuen que tot el que s’allunya del dialecte central és menystenible, no. Però una cosa és certa: si algú proposa expulsar de la professió periodística tots els dropos que usen l’expressió filo-nuñista “medis de comunicació”, el RivalPetit estarà en primera fila de la persecució de l’infidel.
Per si això fos poc, parlar del IEC ens estalvia parlar de l’empat a poc obtingut per Més Que Un Club contra el Getafe de Víctor Muñoz, en un matx tirant a fluixet que deixa diverses lliçons: 1) a cada periodista o tertulià que obri la boca parlant de Bojan caldria aplicar-li electrodes; 2) Gudjohnsen ha de jugar més; 3) Touré Yayà falla en els partits en què cal pressionar amunt per remuntar perquè tàcticament li falta un bull; 4) i més fonamental, els sous de super-classe cal guanyàr-se’ls al camp i no a la premsa nacionalista espanyola, empenyent l’equip cap amunt i mostrant caràcter quan les coses es posen lletges. Si algú molt susceptible entén que aquesta última frase és aplicable a Xavi, que sàpiga que té tots els motius per sentir-se ofès.
VILA-REAL- VALLADOLID 0-3
Segueix l’empanada dels Germans de la Pampa, que van ser golejats a casa pel Valladolid de Mendilibar i segueixen entomant gols amb una facilitat escandalosa. És possible que el Valladolid inicïi amb aquest resultat un camí cap a l’utopia amb final en un món cristià, espanyol i on estaria prohibit tenir un Q.I. superior al d’un borbó.
SEVILLA- VALENCIA 0-0
Empat a res ple de virtuosisme i espectacle en el matx entre dos dels equips que aspiren a ser grans. Els dos equips van perseguir l’anhelat resultat des del principi, i amb gran eficàcia van dedicar els 90 minuts a no deixar escapar un punt que pot valer el seu pes en or al final de temporada. Al final del matx tots els participants en el Congrés de la setmana passada d’Izquierda Unida es van solidaritzar amb els jugadors sevillistes i blavencianistes, per motius obvis.
DEPORTIVO- ATHLETIC 3-1
Sensible millora de l’Athletic, que no li serveix per sumar a Riazor contra el Depor de Lotina. Val a dir que els lleons es van esforçar tant com van poder en perdre, ja que Aranzubia, al més pur estil Imaz, li va aturar un penal a Iraola, i el blanc-i-vermell Javi Martínez, al més pur estil Urkullu, va salvar sota la ratlla el gol de l’empat de l’Athletic.
MALLORCA- MÁLAGA 2-2
Empat a dos entre dos equips que no només comencen amb “M”, sinó que segueixen amb “A” i, posteriorment, una “L”. No acaben aquí les coincidències. Mallorca és constanment envaïda per hordes de turistes que encapçalen el Borbó i els que li regalen els iots, i a Málaga succeeix el mateix amb el rei saudí i la seva cort. Això sí, la dona del rei saudí -o les dones-, té -o tenen- el detall de tenir la boca tancada, aconseguint així que el món no pugui confirmar si realment és -són- una -es- homòfoba -es- integrista -es- defensora -es- de la veritat corànica, quelcom d’agraïr. Amb tantes similituts, és clar, repartiment de punts i els dos equips que romanen a la zona tranquila.
OSASUNA- ALMERÍA 3-1
Camacho inicia el seu particular camí cap a Ítaca obtenint, al setè intent, la seva primera victòria amb Osasuna contra un rival amb deu des dels inicis del partit. Els navarresos, el president dels quals va patir un desmai durant la setmana a l’anar adquirint consciència de forma progressiva de l’entrenador que ha contractat, abandonen el fanalet vermell, però encara han de jugar contra els grans.
NUMANCIA- AT.MADRID 1-1
El Pateti regala dos punts en la seva visita a Soria, en un matx amb empat a poc, amb una part per cada equip, amb molta igualtat, molta batalla al mig del camp, molta seriositat tàctica i, en fi, molt de totes les coses que són el pa ressec, i en alguns casos amb taques blavoses, de cada dia a la lliga de les estrelles.
RACING- ESPANYOL 3-0
Deiem abans que caminem cap a Ítaca de la mà del IEC. Esperem no fer-ho sols i que ens acompanyi en el camí Tintín Márquez, i que el viatge sigui llarg i profitós fins a estrenar el nou camp de l’Apañó contra l’Eibar. Dades per l’optimisme no falten, especialment després que al fet que la davantera perica estigui en un estat que recorda d’allò més el sistema financer esppanyol s’hi hagi afegit últimament que el gairebé sempre excel·lent Khameni no rasca bola.
SPORTING- BETIS 1-2
No tot és optimisme, emperò, ni Ítaca, ni utopia. El Betis, l’equip simpàtic, un equip que totes les bones persones volen veure desaparegut, enfonsat i volatilitzat, guanya al Molinón i es situa vuitè, prop de les posicions europees. L’empat hagués estat un millor resultat, en tractar-se d’un derbi entre els receptors d’ajudes pel desmantellament sociata de la mineria -juntament amb alguns altres sectors que van protagonitzar el primer tsunami d’atur atorgat pel PSOE a la població espanyola en les darreres dècades- i els del PER.
MADRID- RECREATIVO 1-0
Jornada perfecta pel Millor Equip de l’Univers, que amb un auto-gol i una petita ajuda arbitral plena de senyoriu i elegància va aconseguir derrotar el cuer per poc a res al bennabéu, en un matx que salva el cap de Schuster i, a causa de la lesió d’Higuaín, obre la porta a Saviola i dóna encara més galons al Que Nunca Aparece, Pero Aparecerá Porque Siempre Lo Hace perquè tiri del carro en els propers partits.
