GETAFE- BARÇA 1-3
El Barça de Guardiola es passeja per un camp plè de mals records en les últimes temporades. Tres gols que van poder ser sis, un joc convincent, un munt d’ocasions fallades d’aquestes que exasperen la part menys dotada intel·lectual i moralment de la culerada i, en resum, un bon partit amb l’únic però de l’auto-expulsió de Piqué amb el partit decidit.
Tot i la baixada física respecte a la passada temporada i a la màquina de generar problemes instal·lada pel sossi-propietari a la llotja, abastament ampliada per les clavegueres mediàtiques de la Barcelona neonuñista que tant estimen al Rival Petit, l’equip de Guardiola segueix aguantant el club amb la solidesa de les coses ben fetes com les que va deixar el President Laporta, que aquesta setmana va estar per Europa explicant l’exitòs model de gestió que va implantar al club mentre la munió de venedors de remeis per la calbície que substituexien a la premsa li seguien llençant porqueria per defensar el règim autonòmic que ha aconseguit que la Generalitat no pugui sortir a Europa a demanar calers si no és a un interès superior al que s’exigeix al Perú.
La setmana, emperò, ha dut més coses. Rosél segueix incomplint el seu compromís d’ensenyar la Due Dilligence tal i com va prometre, i les oficines del club han estat testimoni de nous episodis vergonyants mentre l’equip volava a Dinamarca en un avió amb el logotip d’un equip portuguès. Les penyes del blaugrana ja han fet la primera mobilització contra la directiva que reintegrarà els Boixos a l’estadi i, en fi, un aroma gaspartià, perdó, un tuf a fracàs avança lenta però ineluctablement a tota l’atmosfera culé.
ZARAGOZA- MALLORCA 3-2
Vibrant derbi de la Corona d’Aragó en què els locals s’enduen la victòria amb un gol de penal a l’últim minut, fet que no els permet sortir de la zona de descens però sí abandonar el fanalet vermell. TV3 patrocina aquesta crònica, i recorda que si votes Laporta et caurà un piano al damunt.
VILA-REAL- ATHLETIC 4-1
Contundent victòria d’un Vila-Real pletòric contra un Athletic que, contravenint el bon judici i la seva admirable tradició, figura ja com a quart equip més golejador de la lliga i segon més golejat. Això a Mister X no li importa, ocupat com està encara en decidir si està bé o malament tirar bombes, fer-ho amb fons públics i lloar repetidament una melé de terroristes.
ERREALA- RACING 1-0
Poc a res de l’Erreala contra el Racing en un partit clàssic del nord, amb poques concessions de cara a la galeria, en un partit que no va ser retransmèeeeeeeeees pel periodistaaaaaaaaaaa que ens volen vendreeeeee com a successor del Mestre Puyaaaaaaaaaal tot i que ni tan sols sap parlaaaaaaaaaaaar.
ALMERÍA- SPORTING 1-1
Empat a poc en un derbi entre equips blanc-i-vermells en un partit molt igualat, gairebé tant com les opcions que tenen els sociates de fer realitat el federalisme i els convergents de fer realitat el concert econòmic. Al final, pretorià repartiment de punts, un Millet fent la sacada d’honor i cap a casa. I sobretot, recordem que si un vota a Laporta es quedarà cec.
ESPAÑOL- MÁLAGA 1-0
En la seva tasca de denúncia social, el RP posa el crit al cel contra la tele-escombreria. Una cosa és que els dissabtes a la nit estiguin plens de programes aberrants on l’única cosa d’interès és veure-hi les aparicions de l’únic membre de la noblesa espanyola al que un independentista -Laporta- ha posat de quatre potes en els últims dos segles, però passar l’Apañó- Málaga en obert ja passa de mida. Centenars de milers d’espectadors van passar la nit amb diarrees i vòmits, i diversos hospitals es van veure desbordats pels ingressos a urgències de gent que no podia parar de gomitar, que diria el president amiguet del Rosél. Coses com aquestes no haurien d’haver passat mai, i no haurien passat de no existir gent menyspreable com el Sandro Sauler Portal, qui amb el seu recolzament actiu a l’unionisme ha permès que succeïssin. Tanmateix, el Sauler ha aconseguit recapacitar i deixar de ser un enemic de Catalunya, cosa que desafortunadament -especialment, per ell i per la seva família i totes les seves ex-nòvies que no paren de trucar-me per allitar-se amb mí- no ha fet…
OSASUNA- HÉRCULES 3-0
…el camarada poltroneru Ròdia, que passa més temps a la seu del CNI que un periodista godòtic pendent del correu i el telèfon per saber què ha d’escriure, i que segueix aferrant-se als botiflers que ens van vendre com el millor finançament de la història quelcom que no hauria acceptat per sentir-se insultat ni tan sols el Poli Díaz de les últimes èpoques. D’altra banda pallissa de l’Osasuna a l’Hércules molt interessant, especialment per aquells a qui interessi.
LEVANTE- DEPORTIVO 1-2
El Deportivo de Lotina agafa aire enfonsant el Llevant a la zona de descens en un partit dramàtic, però sense exagerar, especialment després de veure les imatges dels pelayos, rodrigos i els seus èmuls nostrats cel·lebrant la visita del Cap d’Estat de la Dictadura Vaticana amb la remarcable complicitat dels governs català i barceloní de les esquerres de debò.
MADRID- AT. MADRID 2-0
El Pateti segueix fidel a la seva trajectòria en els derbis, que recorda d’allò més la tasca dels polítics catalans cada cop que han d’anar a negociar els nostres calers i interessos amb el Reino. En aquesta ocasió el partit va durar 19 minuts, passats els quals el concert econòmic va esdevenir regimen común i l’estat federal una autonomia de mala mort, i així fins la segona volta, en la qual es repetirà el dantesc espectacle.
Signat: Popota
p.s: Aprofito per concloure la crida a la unitat de l’independentisme difonent el doble rumor de que el company Urdin-Gorria té un passat a Unió i troba sexi Alicia Sánchez-Camacho, especialment arrel de que el veterinari, perdó, cirurgià, la tunegés.
