Quan algú és bo és bo. En Jorge Drexler és un as. Un músic increïble i millor poeta. Algú que aconsegueix fer de la senzillesa, una melodia que se sosté en poques notes com en una línea mínimament corba acompanyada d’una guitarra rascada amb insinuació i persistència, en una cançó plena d’emocions. En Drexler és aquell trobador que amb poques paraules sap desmuntar-te. Aquell cantautor que sap com fer que els teus records, les teves emocions i els teus sentiments emanin al teu cap com papallones de llum a un fanal en plena nit. Sap crear-te nostàlgia, tristesa i melancolia alhora que sap fer-te somriure i pensar que en el fons la vida és bonica.
I tot això, tota aquesta comunió de sentiments i sensacions, és la que acabo de viure ara fa tot just una hora. Aquesta nit del 3 d’abril en Jorge Drexler ha tornat al Palau de la Música per presentar “Cara B”, un nou treball que ha gravat durant la seva última gira, on molts dels concerts foren aquí a Catalunya.
Ell i la seva guitarra, com bé diu una de les seves magistrals cançons. Despullat a l’escenari amb un espectacular joc de llums i fum. A més, res no semblava buit. No només perquè al Palau no hi cabia ningú sinó perquè amb un joc de pedals i efectes aconseguia envoltar de diferents sons a tota la sala. Fins i tot ha col•locat un micro a Via Laietana i hem sentit el carrer en directe. Però això no és tot, el públic també era el seu instrument. Hem cantat amb ell i a més, agafant-nos desprevinguts ens ha enregistrat i aprofitava els nostres aplaudiments per convertir-los en un instrument més. Una experiència única.
Convertir les coses complicades en quelcom simple és el seu fort. Fins i tot quan ha cantat en català una cançó dels Gossos, Nena Club Tonight, homenatjant-los pels seus 15 anys. Si tot el públic ja estava entregat, això ha estat la cirereta que ens ha fet desplomar-nos sobre la butaca.
Quan un és bo és bo. Aquí us deixo una de les meves cançons preferides. No és amb la que avui he plorat mentre el veia cantar agafant la guitarra amb emoció. Però és una de les cançons més boniques que he sentit mai. I… el videoclip és un exemple de com fer quelcom simple i commovedor. Espero que us agradi.
