Dijous, 13 d'agost de 2020 - Edició 749
La República

Jordi Sànchez i Picanyol

Ja tenim nou President  de l’ANC.  Jordi Sànchez i Picanyol  -el que va ser un dels  màxims dirigents de la Crida  a la Solidaritat en Defensa  de la  Llengua, la […]

Josep Maria Loste
Josep Maria Loste 28/05/2015

Ja tenim nou President  de l’ANC.  Jordi Sànchez i Picanyol  -el que va ser un dels  màxims dirigents de la Crida  a la Solidaritat en Defensa  de la  Llengua, la Cultura  i la  Nació Catalanes- és el substitut de l’emblemàtica Carme Forcadell. El nou lideratge de l’Assemblea Nacional Catalana té a davant una feinada terrible; sobretot, per tal d’ampliar la base social de l’independentisme  i poder arribar bé a tots els racons del  país; és a dir, d’aconseguir apropar i normalitzar el  discurs  sobiranista  en tots  els diversos paisatges  polítics  de  la rica  i variada  geografia  de  la  nostra  estimada  nació  catalana.

Jordi Sánchez i Picanyol és actualment  la persona clau que necessita el procés. És la persona adequada en un moment en què cal més consens, més diàleg i un gir social nítid. A hores d’ara ens cal  redissenyar el  camí, per tal d’ampliar la base; és a dir, que més forces polítiques i associacions de la societat civil s’afegeixin al full  de ruta. Doncs bé, amb aquesta  diagnosi, amb aquesta radiografia de la situació actual Jordi Sánchez és el millor per a dirigir una associació -tan  cabdal i fonamental de la societat  civil catalana-  com és l’ANC. Jordi Sánchez i  Picanyol és un gran activista  social i, alhora, té bons contactes amb el món polític; és una persona  pragmàtica i realista però també disposa d’un molt bon currículum com a entusiasta de les lluites cíviques per  mobilitzar la societat: representa, alhora, el seny i la rauxa.  Al meu entendre, el nou  President de l’ANC sabrà encarrilar un nou consens, sense rebaixar continguts; en aquest  sentit considero que ha actuat molt bé en relació amb la vidriosa qüestió de la llista única. Ara, el més important -d’aquest gir social imprescindible- és  fer possible que tots els que no estan d’acord amb la política completament unionista, assimilacionista i  agressiva del PP, s’afegeixin al consens nacional de mínims, és a dir, a  favor del  dret a decidir. En relació amb això considero que Podem, ICV, EUA, UDC, PSC i Barcelona en comú han d’integrar-se en el gran corrent d’opinió, amb tots el matisos possibles, a favor que el poble català pugui decidir  -lliurement, democràticament i sobiranament- el seu futur.

Ara i aquí, Jordi Sánchez ha d’encapçalar aquest gir social indispensable, per tal  de fer de l’independentisme l’autèntica clau de volta que ha de permetre el canvi en majúscules; és a dir, que sigui l’instrument primordial perquè  la gent  pugui  viure  millor i el país pugui modernitzar les seves infraestructures.

Relacionats