- Publicitat -
La caverna mediàtica espanyola tiren foc i flames pels queixals contra el president del FC Barcelona. Des que el senyor Laporta féu públiques les seues legítimes aspiracions polítiques la premsa madrilenya, “todos a una” no han parat d’intentar desacreditar-lo i fins i tot insultar-lo. I és que els de la capital del Reyno estan del Barça que bufen. A hores d’ara encara no han paït que l’equip rival més odiat haja marcat una fita històrica aconseguint guanyar, en una mateixa temporada, sis copes, tots els títols possibles. Els culés mai hem disfrutat tant com aquesta darrera temporada, no sols pels títols, que ha sigut increïble, sinó per poder riure’ns de la prepotència d’alguns i salivar veient-los amb el cap cot.
A Madrid, que és on majoritàriament s’encarreguen d’enverinar les relacions entre Espanya i Catalunya, no poden suportar que el Barça guanye les sis copes, com deia adés, però encara menys que el seu president no tinga pèls a la llengua i diga públicament que Catalunya és una nació i té dret a tindre un Estat propi. Però és que a més a més allò que els rebenta és que es vulga presentar a les properes eleccions al Parlament, quan saben que la seua popularitat farà incrementar el vot independentista.
Per a l’espanyolisme, i a sobre antibarcelonisme, Joan Laporta representa la persona més odiada de Catalunya. Per al barcelonisme, i altres persones que no ho són o que fins i tot no els agrada el futbol, Laporta representa la faena ben feta, la confiança i el suport en la gent de casa, l’orgull de parlar català sense complexos, la il•lusió d’un poble que s’hi nega a ser anorreat, el compromís d’acostar el club als socis i seguidors, la transparència econòmica, la solidaritat i cooperació amb els més necessitats…, la dignitat de ser català i exercir de català arreu del món. Aquest president ha sigut sens dubte qui més s’ha cregut, i ha portat a cap, l’eslògan de ser més que un club. I tots aquests valors, i tota aquesta força, i tot aquest aire fresc que representa Joan Laporta és el que no poden suportar els espanyolistes. Saben que, davant la mediocritat i corruptela d’una gran majoria dels polítics actuals, en les properes eleccions entrarà amb força a l’escena política catalana i espanyola. Si ja els ha costat aguantar-lo com a president del FC Barcelona, ara se’n fan creus de pensar que un nou Carod Rovira els hi farà treure els colors més d’una vegada. Un nou independentista, culte, agosarat, desacomplexat i amb la il•lusió d’aconseguir totes les aspiracions polítiques, serà la veu de milers i milers de catalans i catalanes que estan d’acord en un nom: Catalunya. Que pensen tant se val d’on vinguen, del nord o del sud, si tots units fan força mai ningú els farà tòrcer i podran aconseguir, són molts anys plens d’afanys, l’objectiu desitjat.
A Madrid, que és on majoritàriament s’encarreguen d’enverinar les relacions entre Espanya i Catalunya, no poden suportar que el Barça guanye les sis copes, com deia adés, però encara menys que el seu president no tinga pèls a la llengua i diga públicament que Catalunya és una nació i té dret a tindre un Estat propi. Però és que a més a més allò que els rebenta és que es vulga presentar a les properes eleccions al Parlament, quan saben que la seua popularitat farà incrementar el vot independentista.
Per a l’espanyolisme, i a sobre antibarcelonisme, Joan Laporta representa la persona més odiada de Catalunya. Per al barcelonisme, i altres persones que no ho són o que fins i tot no els agrada el futbol, Laporta representa la faena ben feta, la confiança i el suport en la gent de casa, l’orgull de parlar català sense complexos, la il•lusió d’un poble que s’hi nega a ser anorreat, el compromís d’acostar el club als socis i seguidors, la transparència econòmica, la solidaritat i cooperació amb els més necessitats…, la dignitat de ser català i exercir de català arreu del món. Aquest president ha sigut sens dubte qui més s’ha cregut, i ha portat a cap, l’eslògan de ser més que un club. I tots aquests valors, i tota aquesta força, i tot aquest aire fresc que representa Joan Laporta és el que no poden suportar els espanyolistes. Saben que, davant la mediocritat i corruptela d’una gran majoria dels polítics actuals, en les properes eleccions entrarà amb força a l’escena política catalana i espanyola. Si ja els ha costat aguantar-lo com a president del FC Barcelona, ara se’n fan creus de pensar que un nou Carod Rovira els hi farà treure els colors més d’una vegada. Un nou independentista, culte, agosarat, desacomplexat i amb la il•lusió d’aconseguir totes les aspiracions polítiques, serà la veu de milers i milers de catalans i catalanes que estan d’acord en un nom: Catalunya. Que pensen tant se val d’on vinguen, del nord o del sud, si tots units fan força mai ningú els farà tòrcer i podran aconseguir, són molts anys plens d’afanys, l’objectiu desitjat.
La caverna mediàtica, i en aquest tema tots els mitjants segeixen un mateix full de ruta, podrà continuar desacreditant el senyor Laporta i fent demagògia, però el que ja és una realitat és que un nou crit, un crit valent, ens ho ha dit ben clar“ no m’agradaria pensar que no he fet tot el que he pogut, que no he lluitat fins al final pel que penso i pel que vull”. I el que vol Jan Laporta, com tants altres catalans, del nord i del sud, és “un Estat propi”
Publicitat
Alcoi, 4 de gener del 2010
Publicitat
