Una idea que, com la pólvora, ha difós l'usuari de Twitter @elsomatent aquests dies per les xarxes socials i per les columnes d'opinió dels diaris digitals és la Via Claver. És a dir, que durant la campanya de les eleccions catalanes ERC i CiU anunciïn que no es presentaran a les eleccions al Congreso de la propera tardor per aconseguir una altíssima abstenció que evidenciï el conflicte al món. Una idea que com a mínim ningú havia explicitat, més que res perquè la tardor de 2015 és encara a anys llum. La Via Claver proposa que un punt del full de ruta pactat entre republicans i convergents sigui la renúncia als comicis espanyols. Així, pressuposa que els uns i els altres arribaran a un acord, i que Mas cridarà la gent a les urnes abans de la primavera, cosa que sembla inevitable però que encara és lluny.
Tenint en compte la summa complexitat de la negociació -amb la referència de la de data i pregunta i la de les últimes setmanes abans del 9N-, afegir-hi més elements potser complicaria l'acord. La Via Claver no és una veritat absoluta, els partits hi poden trobar pegues, al·legant que necessiten el finançament que tenir diputats a Madrid els dóna pel procés, que potser aprofitant la il·lusió que ha despertat Podemos la gent votaria igualment per tírria al bipartidisme espanyol i no s'aconseguiria l'efecte desitjat, o bé que en un escenari de majoria gairebé de Podemos fessin falta vots nacionalistes per votar a favor de donar permís per un referèndum d'autodeterminació amb cara i ulls. Sí, és molt suposar, però les formacions poden sorgir amb qualsevol pretext. I si una de les forces està a favor i l'altra en contra?
Ara bé, no hi ha dubte que un anunci d'aquesta magnitud podria maximitzar el nombre de votants independentistes, o com a mínim destriar del tot quins partits volen remar cap a la plena sobirania fins les últimes conseqüències i quins no. La legislatura que ara pot acabar s'ha caracteritzat per la conformació d'un bloc ampli pel dret a decidir per conveniència de tothom, però la següent ha de ser la del bloc per la independència, perquè si no això s'allargarà eternament. En qualsevol cas, és d'una lògica aplastant que si el suposat full de ruta conjunt segueix el “hem d'actuar com un estat que vol ser independent” de Junqueras, no tindria gaire sentit presentar-se a les espanyoles. Veient com tot penja d'un fil, però, potser caldria ara lligar l'estratègia que l'independentisme català vol seguir a partir d'ara i acordar la Via Claver a posteriori. Perquè tard o d'hora, si l'objectiu és la independència, s'haurà d'acordar; ja no queden més vies.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
