El llibre ‘Zugzwang. El Dietari del Procés’, que repassa tot allò que aquest bloc ha recollit des de desembre de 2012 i que aquest dissabte s’ha presentat a Sant Celoni, ha suscitat l’interès d’una jove anglesa que està cursant la carrera d’estudis llatinoamericans i aprenent castellà. La noia, interessada en els processos d’independència vers Espanya, va voler fer una ullada a un exemplar per veure si podia entendre el català: “Em pensava que em seria més fàcil! El castellà s’assembla més aviat al portuguès que al català”, va sentenciar.
La conversa va virar cap al procés d’independència que Catalunya té obert des de fa tres anys i les preguntes de l’encuriosida jove van començar a aflorar: “Al final celebrareu un referèndum o no?” Explicar el sentit plebiscitari del 27-S a algú de fora de l’Estat, aliè a la política catalana, té el seu grau de dificultat. Però encara en té més explicar que, una vegada Espanya ha tancat la porta a fer un referèndum, l’obstacle més gran és la desunió en l’independentisme català. El seu cap no concebia les llistes separades, comparant-ho amb la contundència que imposa el SNP quan, sent una candidatura, obté majoria absoluta.
Una vegada havent entès per sobre el que significarà el 27-S, la noia també va voler entrar a discutir quin percentatge de vots independentistes legitimaria el procés, però, el següent interrogant va ser realment el més complicat de respondre: “Potser estic preguntant una bajanada, però… Ja ho teniu tot preparat per fer funcionar el país quan declareu la independència? És a dir, amb quines lleis funcionareu si sou independents?”.
La meva reacció va ser la següent: “Si hi hagués una secessió amistosa, tot seria molt fàcil, però com que no serà el cas, Catalunya haurà d’anar aprovant lleis transitòries que vagin substituint les espanyoles fins que tinguem la nostra pròpia constitució. S’hauria de començar per tenir una hisenda i una seguretat social pròpies. Els partits i entitats sobiranistes estan acordant com fer-ho”. En realitat, però, ni jo ho sé ni ningú té idea de com es pensa desconnectar d’Espanya. O com a mínim es dóna aquesta sensació.
I aquesta és la clau de volta. El fet que Mas sigui o no a la llista és important, però sobretot ho continua sent el full de ruta. Què ha de passar a partir del 28 de setembre? Tots els actors independentistes ho han d’acordar amb pèls i senyals i no es pot tornar a caure en la fragilitat de la ‘porcellana fina’ a cada pas. La porcellana fina s’ha de convertir en marbre. Aquesta és la clau perquè la reunió sigui un èxit, si no el sobiranisme ho pagarà car.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
