Invent Federalista o Necessitat Nacional?

Desprès de la Manifestació del 10 de Juliol i degut a l’opció tant transversal per les divergències tant polítiques com socials que la formava, n’estic plenament segur que a molts catalans, si els hi plantegessin una reforma de constitució del 78, en una reforma d’Espanya en un Estat Federal amb ple reconeixement de l’identitat, llengua, cultura e historia de Catalunya, la veuria de molt bon grat. Una plena col·laboració de forma bilateral puntual i, en els altres casos de forma unilateral en els altres aspectes socials i econòmics o interns del país i, remarcant la pèrdua per parts dels catalans de la condició indivisible de la nacionalitat espanyola “de facto”. Desaparició de la bandera constitucional única, en tots els organismes públics i privats. Pèrdua del poder dels Ministeris d’Interior i Economia i de les seves forces policials, com de l’administració que competeixen. Reconeixement ple de la nostra identitat dins d’Europa, com estat independent federat a Espanya, però amb representació europea total i completament lliures aranzels diplomàtics tàcits amb Espanya, en tots els àmbits, en el context i marge europeu, sense intervencionismes d’Espanya en pactes o tractes amb altres països de l’U.E, en els casos explícitament dirigits o pactats en el benefici de Catalunya o per la seva política exterior. I, en els casos com l’esport, que es generador incombustible etern de sentiment i identitat, també, el ple reconeixement de les seleccions nacionals de Catalunya de forma plenament Internacional, que significaria, amb les seves comparatives i diferencies raonables evidents, un cas similar respecte el Regne Unit i, decidir si gestionar Lligues Independents o formar coalició amb les Federacions Espanyoles. Això, podria ser un tast i de bon gust, els primers dies, però seguiríem estan lligats a Espanya d’una manera o d’altre. Així, que deixem-nos d’invents i anem cap a l’independència i emancipació democràtica total, que n’es el camí dels grans països d’europa com es el nostre. I així, puguem decidir sempre amb plena llibertat el nostre futur.