Diumenge, 19 de setembre de 2021 - Edició 1151
La República

Intervenció pública als bancs o passivitat?

En els darrers mesos, a mesura que el fantasma de la crisi econòmica s’ha anat fent ben real, els governs i els bancs s’han passat les responsabilitats els uns als […]

Oriol Junqueras
Oriol Junqueras 26/04/2009

En els darrers mesos, a mesura que el fantasma de la crisi econòmica s’ha anat fent ben real, els governs i els bancs s’han passat les responsabilitats els uns als altres. I, sovint, s’han acusat mútuament de ser-ne els culpables o de no fer tot el possible per combatre-la. Els uns insisteixen en la ineficàcia del sector públic en donar suport al sistema financer; i els altres asseguren que són els bancs els que no presten a les empreses i als ciutadans les ingents quantitats de diners que els estats han posat a la disposició d’aquestes entitats. Malgrat tot, però, els governs no deixen de donar suport econòmic als bancs, traspassant-los-hi, alhora, la responsabilitat de fer circular aquests diners. Diners que, malauradament, continuen sense circular, atès que el sistema financer prioritza els seus propis interessos.

A l’Estat espanyol, la patronal del sector bancari, l’Asociación Española de Banca (AEB), afirma que és injust criticar els bancs com a motors de l’enfonsament de l’economia. Segons la patronal, el risc ve donat per la pròpia economia, la qual fa perillar els bancs. I, segons, l’AEB el millor exemple és l’esclat de la bombolla immobiliària, que ha iniciat aquest cercle viciós que destrueix l’activitat econòmica i l’ocupació, empitjora les expectatives, provoca l’acumulació d’estocs i és la principal responsable de la cadena d’impagaments que, finalment, acaba disparant la morositat.
Sigui com sigui, però, sembla evident que el sistema financer també hi té una gran responsabilitat. De fet, durant anys, els bancs han alimentat els especuladors immobiliaris amb diner barat, tot obtenint-ne enormes beneficis. En un tres i no res, hem passat de rebre propaganda –fins i tot per correu postal– d’oferiments de liquiditat, a un dràstic tancament de l’aixeta. Sovint, sense gaires explicacions i sense prendre en consideració la solvència demostrada de molts dels que la sol•liciten.

En realitat, la posició de l’AEB sembla difícil d’entendre. Especialment, ara que els bancs estan avalats amb diner públic i que alguns d’ells continuen presentant beneficis molt elevats. I que, tot i així, tots ells es declaren incapaços d’injectar liquiditat en l’economia. Tant és així que algunes veus asseguren que, en aquests moments, la banca no aporta cap valor afegit, ja que pretén viure dels contribuents i no mostra cap sensibilitat empresarial.
Caldrà doncs, ser imaginatius, trobar altres camins que assegurin l’eficàcia de les ajudes, ponts que vagin directament dels pressupostos públics cap a l’economia real, tot esquivant els bancs. Cal articular mecanismes perquè la liquiditat arribi a qui la necessita i se la mereix (fruit del seu treball i del seu esforç).

Article escrit amb Gemma Cots i Mar Juvinyà