Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Internet, mitjans i publicitat

|

- Publicitat -

A través de Reuters llegeixo el darrer informe d'Ofcom: The International Communications Market Report 2016. En resum ens diu que, a l'hora de triar una font d'informació per conèixer l'actualitat local, els internautes espanyols es van decantar el 2016 per internet en un 32%, i a continuació pels mitjans impresos (21%) i la televisió (20%). Quan es tracta d'informació internacional, en canvi, les fonts més habituals són la televisió (37%) i internet (36%), seguides a una certa distància pels diaris (10%).

En el cas de la informació esportiva, de nou la televisió (25%) i internet (24%) es disputen la primacia, seguides a certa distància per la ràdio (15%), encara que en aquest cas destaca el considerable percentatge (23%) d'enquestats que manifesta no estar interessat per aquest tipus d'informació. Val a dir que, per a fer la part de l'estudi que correspon a l'Estat espanyol, l'Ofcom ha fet 1.000 enquestes en línia.

Publicitat

Dels nou països analitzats per Ofcom, Espanya és on internet obté el percentatge més alt com a font de referència local, en situar-se un punt per sobre del Regne Unit i Itàlia (tots dos amb el 31%) i quatre del Japó (28%). Després es trobaria Suècia (27%), on el 34% dels enquestats s'informa a través de la premsa escrita; seguit d'Austràlia (25%), on guanya la televisió (28%); França (21%, enfront del 26% de la TV), i Alemanya i els Estats Units (20% cadascun) en últim lloc.

No hi ha cap dubte que, ara com ara, la informació per internet és la primera gairebé en tots els rànquings, i falta poc perquè sigui coronada reina indiscutible, que per a alguns ja ho és. I econòmicament al seu recorregut, ràpid com un llamp, no se li veu fi; ara mateix, internet es manté per segon any consecutiu, però amb més força, com el segon mitjà en les prioritats d'inversió digital. El lector digital és imprescindible per seguir amb l'apoteosi online, però també ho és la publicitat, que ha de garantir la viabilitat de qualsevol mitjà de comunicació.

L'Institut Superior per al Desenvolupament d'Internet (ISDI) i l'Associació Espanyola d'Anunciants (AEA) han publicat la cinquena edició del Baròmetre digital sobre els reptes que planteja la digitalització als departaments de màrqueting de les empreses. Aquest baròmetre és un estudi creat per conèixer el grau de penetració d'internet. Entre les seves principals conclusions veiem que internet es manté entre els anunciants com el segon mitjà en les prioritats d'inversió digital, on ja representa una quarta part i segueix escalant posicions. La presència a xarxes socials és massiva (94,9%), amb Facebook, YouTube i Twitter al capdavant, i un fort creixement de LinkedIn i Instagram, així com la irrupció d'Snapchat. I encara més: el vídeo irromp amb força com a format publicitari absolutament compatible amb els mitjans digitals.

Després de la lectura dels dos informes que acabo d'esmentar, no m'estranya gens que un diari com La Vanguardia, que ha estat el rei a Catalunya i ha viscut com a tal, hagi fet dues apostes que encaixen perfectament amb el resultat d'aquests treballs de referència. Fa pocs dies, el rotatiu del Grupo Godó ens recordava que “LaVanguardia.com va tancar l'any 2016 com a tercer diari digital d'Espanya, segons les dades del mesurador oficial comScore” i afegia que “el web del Grupo Godó ha aconseguit la xifra de 12,8 milions d'usuaris, que suposa un nou rècord de lectors i que li permet reforçar el lideratge a Catalunya”.

Les vendes en paper d'aquest gran diari, de referència també a Madrid, han caigut tant que, si no fos pels subscriptors, la seva viabilitat estaria en dubte. Com fan tots els editors, internet és una sortida –només una sortida– per intentar de remuntar el vol dels balanços positius i mantenir la marca, el principal valor del mitjà. D'aquí que, fa només unes setmanes, llancés la doble portada Edició Global i Edició Catalunya, el que li permet al diari facilitar l'accés a la informació als usuaris i, a més, fer una aposta més decidida per les notícies de proximitat. La nota informativa de La Vanguardia ens fa saber que ja disposa de 20 edicions de proximitat catalanes actualment en marxa a internet, però en cap moment s'esmenten les pàgines vistes ni els usuaris únics, ni cap dada que doni una aproximació de si darrere aquest esforç hi ha o no l'èxit i, per tant, un nombre considerable de lectors.

En la seva intenció de competir amb els mitjans catalans de proximitat, de cara a 2017, el diari digital del Grupo Godó diu que aposta per aquesta xarxa d'edicions locals amb la voluntat d'informar “sobre l'actualitat més propera a les principals ciutats i municipis de Catalunya”. El comunicat afirma que totes les Ediciones de proximitat de La Vanguardia digital cobreixen la informació diària a partir de notícies, entrevistes i reportatges inèdits i ofereixen també la informació de servei més rellevant i una acurada selecció de propostes d'oci a l'apartat temàtic Viu a, reconeixent que l'àrea informativa local també vol ser una eina de promoció i divulgació de la realitat social, comercial i cultural del territori.

Clar i català: La Vanguardia força un pols a la premsa local i comarcal catalana, o el que és el mateix, la premsa de proximitat té un competidor a Barcelona. El Grupo Godó anant a buscar la publicitat de la botiga de la senyora Maria per sufragar les despeses de les edicions locals? La Vanguardia compartint la vida urbanita amb la menestral i rural? Vés qui ho hauria de dir!

Publicitat

Opinió

Minut a Minut