Fa més o menys un any vaig fer un doble article que es titulava ‘Europa perd el tren tecnològic’ (primera part i segona part). Avui vull mirar de rependre aquesta mateixa qüestió, però des d’un altre punt de vista. Per fer-ho només necessito que em respongueu a una simple pregunta: de tots els grans projectes que hi ha a Internet, quants d’ells són europeus?
Costa de respondre? Segurament que sí… Jo mateix em dedico a Internet i he tingut autèntics problemes. Tants projectes que hi ha, i tants altres projectes nous que no paren d’aparèixer setmana rere setmana per mirar de fer-se un lloc dins de la gran xarxa, i resulta que tenim autèntics problemes per localitzar les grans puntcom europees. I us asseguro que n’hi ha, però abans fem una repassada als que segurament són els projectes més potents, o de més ressó actualment a la xarxa.
Google, Facebook, Yahoo!, YouTube, Wikipedia, Blogger, MSN, MySpace, Twitter, eBay, Amazon, WordPress, Craigslist, Flickr… Segur que us sonen tots o quasi tots aquests noms. Doncs bé, tots aquests projectes són americans. Fins i tot podríem afegir a la llista algun projecte com Baidu, que vindria a ser el Google xinès, i que us asseguro que és terriblement potent. Però i els projectes europeus on són?
Fent una bona repassada podem trobar la coneguda base de dades cinematogràfica Internet Movie Database (IMDb), que té el seu origen a Cardiff (País de Gal·les) quan Internet eren tan sols grups de notícies (els news d’Usenet). Un altre projecte de bastant de renom és el servei de telefonia a través d’Internet, Skype, amb seu a Luxemburg. Però si aquests són dos dels projectes europeus més destacats, tenim un problema, ja que el primer va ser comprat ja fa temps per Amazon, i el segon per eBay. O sigui que si resulta que tenim pocs projectes, resulta que a més, els americans se’ls acaben emportant.
Un cas similar, a menor escala però molt més proper, és el web de classificats Loquo. El projecte el va iniciar un jove informàtic d’origen cubà anomenat Ubaldo Huerta, que després de treballar durant 6 anys a Silicon Valley va decidir d’instalar-se al barri del Raval de Barcelona. Quan va arribar i cercava un pis de lloguer i una feina es va adonar que a diferència dels Estats Units, on hi ha el grandiós Craigslist, aquí no hi havia cap servei similar. Així doncs, va pensar que seria una bona idea muntar ell mateix aquest web de serveis. I la cosa li va anar bé. Molt bé, de fet. Tant, que al cap de pocs anys, i quan el web vessava de visites, l’empresa AskJeeves (filial d’eBay) li va fer una sucosa oferta pel seu projecte que n’Ubaldo va acceptar generosament. Actualment Loquo forma part d’eBay Classifieds Group.
Tot i així, encara queda alguna honorosa excepció dins d’aquest desert europeu de projectes digitals. El 2008, una petita empresa amb només dos anys d’antiguitat i ubicada a Estocolm, treia al mercat un programari que permetia escoltar cançons a temps real sense haver de descarregar-se els arxius mp3. L’empresa, batejada com a Spotify és avui un referent mundial pel que fa a la distribució de música en streaming, revolucionant i capgirant completament la forma com s’escoltava la música fins ara. La controvèrsia que ha generat aquest nou model sembla que, malgrat tot, ja no podrà aturar el seu innovador sistema revolucionari. L’únic dubte és de si aquesta empresa serà capaç de mantenir el seu creixement sense acabar a les mans d’algun dels grans grups digitals americans, tal i com abans ja ho han fet altres projectes europeus que també han triomfat a la xarxa.
El dubte de tot plegat és perquè la presència europea a la xarxa és tan fluixa? Els països europeus són, en general, països de primera divisió i que ocupen els primers llocs dels rànquings mundials. Disposem de bones universitats, de bona tecnologia, i sobretot, d’un bon context social per poder desenvolupar projectes digitals pioners. I en cap cas, la llengua no és -o no hauria de ser- cap excusa en aquest sentit. Però malgrat tot, els fets són els que manen i salten a la vista. Per tant, què ha de passar perquè siguem capaços de poder competir amb els grans projectes americans? Potser ens cal un Silicon Valley, o potser calen més i majors inversions?
En tot cas, pensem perquè estem on estem, i no competint a la primera divisió. Perquè el futur passa pel control de la xarxa, i actualment sembla que Europa no s’ho està prenent seriosament…
