Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

Informació lingüística per a uns quants… De res

            Quan alguns es despertin de la ressaca i del somni perquè vuit jugadors del Barça i uns quants més hagin guanyat el campionat del món de futbol i se […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 12/07/2010

            Quan alguns es despertin de la ressaca i del somni perquè vuit jugadors del Barça i uns quants més hagin guanyat el campionat del món de futbol i se n’hagin adonat que són espanyols i que tenen una bandera, i que, a més, el futbol i la política no s’han de mesclar, llavors serà convenient que aprenguin algunes qüestions sobre diferents països perquè puguin encertar en els seus comentaris pseudofutbolístics.

            Paraguai és un estat de Llatinoamèrica que té una població aproximada d’uns 7 milions d’habitants. Aquest estat es va independitzar d’Espanya a principi del segle XIX, per tant, també com nosaltres havia sofert una colonització d’uns quants segles. La població parlava guaraní i va tenir i té la interferència de l’espanyol, igual que nosaltres, però a més molta població colonitzadora (sempre eren homes) es va unir amb dones guaranís. Per tant, eren parelles mixtes, que s’intercanviaven les llengües, les mesclaven i segurament, com sempre hi sortia perdent la llengua guaraní que es devia omplir d’espanyolismes. Els colonitzadors d’origen espanyol es varen fer amb el poder i varen explotar els nadius i els mestissos de totes les maneres possibles. Passada la primera meitat del segle XIX, la guerra de la triple aliança (Argentina, Brasil i Uruguai) va delmar la població del Paraguai, que es va repoblar una altra vegada, amb espanyols, italians, alemanys i asiàtics. Com és natural aquesta nova població va adoptar la llengua espanyola que era l’única llengua oficial i va aprendre guaraní, de la mateixa manera que aquí els immigrants han après el català.

            El guaraní es parlat i entès per més del 90% de la població de Paraguai. Va ser establert com a idioma oficial d’allà l’any 1992, i recentment es va convertir en llengua oficial de Mercosur; no passa com aquí que la Unió Europea no vol el català entre les seves llengües. De totes maneres, a més de ser la primera llengua indígena americana que es va convertir en oficial, també s’ha de dir que es parla a Bolívia, Argentina (on és oficial a la província de Corrientes) i Brasil. Al mateix Paraguai hi ha zones on es parla només guaraní i anglès. Quasi un 30% és monolingüe guaraní, ja que l’educació encara no ha fet l’efecte que ens va fer a nosaltres. Normalment el guaraní és utilitzat com a llengua domèstica i l’espanyol com a llengua comercial i de l’educació. El mateix o semblant que volien que passàs aquí en temps de la dictadura.

            Després d’aquestes explicacions, queda clar que és molt possible que tots els futbolistes de la selecció estatal de Paraguai coneguin el guaraní, fins i tot que sigui la seva llengua pròpia i que la utilitzin habitualment. Per aquesta raó és molt possible i natural que en parlar entre ells ho facin en la seva llengua. Però més d’un comentarista esportiu espanyol quan li varen comunicar que aquells jugadors parlaven una llengua desconeguda, comentaristes que creuen que a l’Amèrica del Sud només es parla espanyol, varen pensar i manifestar en veu alta, perquè els milions d’espanyols que els escoltaven s’ho creguessin, que si els jugadors del Paraguai en el seu partit contra la selecció estatal espanyola parlaven guaraní, era perquè no volien que els espanyols els entenguessin. Quin pensament més retorçat, carregat de prejudicis i d’ignorància! Segur que no varen dir res quan sentien que els alemanys parlaven alemany entre ells. Per què els alemanys ho feien en alemany i no en espanyol? Quanta ignorància! Un periodista dels nostres, d’aquests que coneix la situació que patim per mor de la colonització espanyola en saber això es demanava en quina llengua es deu parlar a Can Barça en els entrenaments. I vosaltres, ho sabeu en quina llengua els entrenen?