ESPAÑA- RÚSSIA 4-1
Lamentablement, la Fúria acudia a aquest mundial amb el cap cot, amb el roent fracàs dels seus últims ridículs gravats al cor i, en fi, amb un ambient pessimista que impedia les habituals dosis de l’espectacle inenarrable que ofereix la premsa esportiva nacional de la nació de Madrid cada cop que hi ha una fase final. Per sort, això ha acabat, i després que “el equipo de todos” acusés la baixa del “Màs listo de la Clase” durant els primers 45 minuts i un penal regalat en els segons 45, els “progres” de la SER ja van poder parlar d’”orgullo nacional”. Així, a l’excel•lent matx disputat per l’equip espanyol ha seguit un tsunami d’eufúria, aquest sentiment inexplicable que sempre és l’avantcambra de la Ràbia. I què és l’eufúria? L’eufúria són aquest seguit de tòpics que es diuen amb la boca petita i que pretenen demostrar que, en efecte, es pot somiar. Del “no hay ningún equipo superior a España” al “con un poco de suerte y un pequeño salto de calidad, podemos estar ahí” passant pel “este equipo aúna juventud y experiencia”, la doctrina intel•lectual de l’eufúria segueix de vagó en el qual viatgen la melé d’éssers desprovistos de les seves facultats mentals amb bombos, banderes amb el toro, cares pintades, capes, barrets de torero que d’aquí a pocs dies, quan acabi la primera fase i comenci el mundial, seran d’allò més divertit. Per tant, sí amics és cert: es pot –i cal- somiar…
Sí amics, és cert: digueu-me gandul, però amb un parell d’ous he recuperat frase per frase la crònica del debut de la Fúria a l’últim mundial contra la selecció ucraïnesa i, comptat i debatut, cal fer uns petits canvis: “El Más Listo de la Clase” va ser baixa els 90 minuts en comptes de 45, l’àrbitre els va regalar un gol en off-side en comptes d’un penal, els intel·lectuals bilingües i cosmopolites dels bombos segueixen mantenent el ritme i la gradació d’alcohol en sang i, com no, l’España progresista i amiga de Catalunya, la de Cuatro que lideren “anchels” Barceló, “exiliat” Camacho i el paio aquell del Canal Plus que crida com un taxista malparit es va tornar a manifestar.
En fi, i com digué el filòsof: ¡Imparables- Pacheta- Joé!
GRÈCIA- SUÈCIA 0-2
Indignant. En comptes de donar per acabats tots els partits del Grup de la Mort en particular i els de l’Eurocopa en General per concedir el títol a la Fúria després de la portentosa exhibició de dues hores abans, els lladres de la UEFA s’estimen més seguir programant partits com si aquí no hagués passat res només per fer caixa. Quins cabrons no??? Almenys, esperem que els suecs tindran la decència de fer el passadís al nou Rei d’Europa, perquè si no no sé a on anirem a parar.
