Dilluns, 28 de setembre de 2020 - Edició 795
La República

ICV ens vol esborrar la memòria, amb una nova “reconciliación” com la de 1978

Els més grans, i els que hagin estudiat aquell període recordaran que el 1978 hi va haver un pacte constitucional entre els vencedors de la guerra i els perdedors. Amb […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 28/06/2015

Els més grans, i els que hagin estudiat aquell període recordaran que el 1978 hi va haver un pacte constitucional entre els vencedors de la guerra i els perdedors. Amb el fusell militar apuntant el nou cap de govern espanyol, Suárez, els perdedors de la guerra acceptaven l’oferiment del postfranquisme de “democràcia” a canvi de silenci i oblit. El nacionalisme català majoritari de la mà de Pujol també l’acceptava. La “reconciliación” en varen dir, de fet l’excusa per mantenir legalitzats partits franquistes, les seves manifestacions, el Valle de los Caídos, i un futur procés recentralitzador. Una nova victòria a llarg termini. Amb el pacto del 78, Espanya també pretenia que Catalunya oblidés les seves reivindicacions i se sumés a la “revolució democràtica espanyola”. 37 anys després, Iniciativa pretén que els catalans tornem a oblidar del camí realitzat fins ara –al qual hi han tirat totes les pedres que tenien-, i ens tornem a sumar a un pacto constitucional que, de moment, ni s’albira. Una nova “reconciliación”.
 

Dolors Camats i Iniciativa ja han assolit el cim de la demagògia populista tal i com reclama la seva aliança amb Podemos. Com bé saben i no podia ser d’altra manera, ICV s’ha posicionat a favor del referèndum grec –tema en el que no entrarem- “#JovaigambGrècia” diuen des d’ahir a twitter. Avui la Meritxell Budo, a la microxarxa li ha etzibat a Camats: “i per què no demaneu el mateix per a Catalunya? #JovaigambCatalunya”. La resposta de la dirigent ecosocialista ha estat de traca: “Es exactament el que fem. Tsipras fa un referèndum, no fa colar unes eleccions al parlament com a plebiscit.” Budo es deu haver sorprès, i ha contraatacat: “perquè hi ha un Estat que ens ho prohibeix”. Camats, aleshores ha respost amb un últim comentari que ho ha destruït tot: “no se'l guanya dividits i amb estratègies enfrontades. El plebiscit del 27s és sobre Mas i així no es guanya el referèndum”. L’audiència ha flipat literalment, la pròpia Camats es deu haver adonat de l’error i ja no ha piulat més. A hores d’ara encara està rebent bastonades merescudes a tort i a dret.
 

La punyalada que ha clavat Iniciativa al procés (que ja es veia venir) i, en conseqüència, a Catalunya és èpica i històrica. De cop, obliden que Espanya ha impedit un referèndum que els catalans hem decidit substituir amb unes plebiscitàries, perquè no tenim més remei. Ens tracten d’imbècils, i nosaltres, per més INRI, hi caiem de quatre potes, com comentàvem l’altre dia. Tinguin en compte que ICV és un dels partits més endeutats del Principat amb la banca, per cert, i un dels primers partits a aplicar retallades quan la crisi començava.
 

ICV fa mesos que va baixar de la nau aprofitant el soroll de sables al timó, amb un discret bot salvavides. Després de mesos de naufragi, han estat recollits per Podemos, que ha variat la seva estratègia autonòmica només per aturar el plebiscit independentista català. Ah! El bombarder populista, amb ICV ja a bord, ha començat a llençar el seu atac a la nau que semblava haver tornat a posar velocitat de creuer per arribar a Ítaca el 27 de setembre. Però malgrat les esquerdes, el nostre vaixell no ha estat enfonsat -encara.
 

Ahir Òmnium va emetre un comunicat on bàsicament deia que havia decidit acceptar el repte del president, i que donaria suport per igual a les tres candidatures, si així es configurava la cursa electoral finalment, amb gent o bé amb la marca “Ara és l’hora”, i que seguirien treballant per esdevenir un punt de confluència, si cal, amb una taula d’entitats independentistes. Ho feia mentre una gran motorada amb prop de 5.000 motocicletes independentsites omplia el Circuit de Catalunya a favor de la independència i de manera transversal.
 

Avui, el Moviment d’Esquerres (MES) que ha triat la seva nova líder, Magda Casamitjana, ja ha insinuat que, com Miquel Iceta, podrien anar a trucar a la porta de Podemos, el partit de moda a Catalunya. Si hi van tots, el deute de la candidatura resultant amb els bancs serà estratosfèric i, el projecte revolucionari que se’n derivarà, en conseqüència, estarà a l’altura, finalment, de Felipe González. Casamitjana ha tingut la dignitat de reconèixer però, que l’aliat natural –i amb el que han confluït en les darreres eleccions tant europees com municipals- hauria de ser ERC. Els republicans, per la seva banda, s’haurien de preguntar si amb socis d’aquesta mena a data d’avui sumen alguna cosa o més aviat baixen, que és el que diuen les enquestes. D’aquí hauria de sorgir una reflexió sobre si val la pena reconsiderar la seva estratègia, ara que les coordenades han canviat, Duran ja no és obstacle, i l’enemic real ha confluït. Però d’això, en parlarem un altre dia.

 

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Relacionats