Cop d’efecte d’Iberia aquesta setmana a Barcelona. Flanquejat per l’alcalde Hereu i altres autoritats, el president de la companyia va rubricar la seva reconciliació amb l’establishment polític i econòmic de la ciutat i del país. Brillant escenificació: inauguració del nou hangar de manteniment i reparació d’aeronaus, que Iberia ha construït a l’aeroport del Prat en uns terrenys cedits per AENA i amb la participació financera del Consorci de la Zona Franca. Guió calculat al mil·límetre i un as a la màniga d’Antonio Vázquez: confirmació del retorn dels vols intercontinentals d’Iberia des de Barcelona a partir de març de 2011: Miami i Sao Paulo. Gran posada en escena mediàtica i brillant escenificació de bon feeling ’ibèric’ del qual no es va escapar ni el nom que bateja el nou hangar: el gran somriure. Ni tant sols la filtració per error de la nova ruta Barcelona-Miami realitzada fa unes setmanes per British Airways, immersa en un procés de fusió amb l’aerolínia espanyola, va esguerrar el ‘retorn triomfal’ d’Iberia a Barcelona.
Rectificació estratègica vers Catalunya o calculat moviment tàctic i d’imatge? Precisament, la construcció d’aquesta infraestructura i la promesa de possible rutes intercontinentals, han estat els arguments esgrimits per Iberia en els darrers anys a l’hora de defensar el seu compromís amb Barcelona, i van servir a AENA per justificar el seu trasllat a la T-1. Alhora, era evident la necessitat de la companyia espanyola de netejar la seva imatge entre un públic català, usuari potencial importantissim per al seu hub de Barajas. Però Iberia sempre truca dues vegades, i ho fa per alguna cosa més.
El Prat que es trobarà Iberia en el seu retorn ‘transoceànic’ no s’assembla en res a l’aeroport que els seus avions de gran capacitat van abandonar l’any 2001, amb el tancament de la ruta a Nova York. Llavors l’aeroport de Barcelona era un mercat captiu de la companyia espanyola. Deu anys després, El Prat ha assolit la majoria d’edat sobreposant-se al menysteniment i la fugida d’Iberia. Del monopoli a la competència, i naturalment, s’han acabat imposant la lògica del mercat i de l’incentiu de la demanda: el proper estiu fins a 11 companyies diferents operaran un total de 65 connexions setmanals amb 12 ciutats dels Estats Units, Canadà i Mèxic i l’Amèrica del Sud. I una part important d’aquest creixement de rutes intercontinentals l’ha protagonitzat Star Alliance.
Evidentment, Iberia i la seva aliança Oneworld no podien regalar un pastís així sense presentar batalla. Per això, cap de les dues noves destinacions ha estat escollida a l’atzar. Miami és el hub més important de la gran aliada nordamericana de British i Iberia, American Airlines, i una gran porta d’entrada als Estats Units per esgarrapar passatgers als vols operats per companyies d’Star Alliance. Pel que fa a Sao Paulo, és una destinació amb tràfic potencial garantit i la gran aposta d’Star a Barcelona per a l’any vinent, amb un vol operat per Singapore Airlines. Curiosament, Iberia ha programat els 3 vols setmanals a la ciutat brasilera en els mateixos dies d’operació que els anunciats per la companyia asiàtica. I si Singapore s’alimentarà de passatgers d’Spanair, Iberia ho farà de Vueling. Solapament volgudament buscat i provocat amb la companyia presidida per Ferran Soriano i amb la seva aliança.
El terreny de joc d’Iberia és i continuarà essent Madrid. Tant sols es tracta d’incrementar les possibilitats d’èxit en aquesta guerra comercial plantejant-la lluny del propi terreny de joc, del centre més important per al seu negoci. I per això Barcelona és un camp de batalla perfecte per intentar frenar a Spanair i la seva aliança Star sense amenaçar Barajas.
Iberia torna a Barcelona per lògica empresarial i a fer negoci, admetent que estava deixant escapar un mercat potencial importantíssim, és clar. Torna per intentar recuperar la seva imatge i reconciliar-se amb la societat catalana, també. Però sobretot, torna per buscar el cos a cos amb Spanair i Star Alliance allà on no en pot sortir malparada. L’estratègia no ha canviat; tant sols s’ha adaptat a la nova realitat. Créixer una mica a Barcelona per a poder continuar engreixant Barajas. Canviar-ho tot perquè tot segueixi igual. Maximalisme lampedusià aterrant a la pista transversal de l’aeroport del Prat. Iberia sempre truca dues vegades.
