El convergentisme ha començat a invocar un nou terme creat amb la tradicional ambigüitat calculada: les garanties democràtiques. El president Artur Mas l’ha emprat en el discurs d’obertura del debat de política general que ha començat aquesta mateixa tarda. El president català ha fet una darrera crida solemne al govern espanyol i al partit socialista a fi i efecte de que acceptin una consulta jurídicament no vinculant que, a banda de donar una bona imatge de qualitat democràtica d’Espanya, els estalviaria unes eleccions plebiscitàries de les que en podrien sortir molt més malparats.
Finalment hem arribat a la setmana decisiva: aquest divendres s’aprovarà la Llei de Consultes i el president Mas –sempre guardant una mica el misteri- signarà el decret de convocatòria en un moment o un altre. Un decret que serà fulminat de manera pràcticament automàtica per Espanya, que està esperant per entrar al registre el recurs d’inconstitucionalitat mentre es frega les mans amb les divergències al bloc sobiranista. Arribats aquí, és tasca del Govern intentar posar d’acord els partidaris de la consulta amb la resposta unitària a donar. I la resposta possible passa per dues opcions: posar les urnes o bé convocar les famoses eleccions plebiscitàries.
Sorprèn que el sentiment general al sentir el president Mas, després de la manifestació més important de la Història de Catalunya el passat 11 de setembre de 2014, sembli contrari al que demanava la ciutadania als carrers de Barcelona: la consulta està pràcticament descartada si no hi ha un miracle en el diàleg amb Espanya, i cal que preparem el país per assumir unes molt incertes eleccions plebiscitàries. L’Assemblea Nacional Catalana avui mateix ha fet arribar al Parlament de Catalunya les 720.000 signatures recollides a la campanya “Signa un vot per a la independència”, per posar pressió al Govern. Però el president Mas ha insistit amb la necessitat de complir unes garanties democràtiques per posar les urnes el 9N.
Hi estem d’acord, però què s’ha d’entendre exactament per garanties democràtiques? Si fem cas de la interpretació en to d’avís d’ERC en la valoració del discurs del president, “les garanties democràtiques depenen del Govern”, potser hem de pensar que CiU ja es decanta per un avançament electoral abans de que hagi esclatat tot. Catalunya viu amb l’ai al cor esperant i desesperant-se amb el següent eufemisme conciliador de factoria convergent, mentre l’establishment del pont aeri es desespera per les clares crides a la desobediència d’ERC i CUP. Els dolen més les que fa especialment ERC perquè totes les enquestes els donarien la victòria en un virtual avançament electoral. És del que es queixava ahir Duran que mentre dóna lliçons de moralitat segueix reunint-se en secret amb dirigents del PP, PSOE i bastint una proposta electoral diferenciada de CDC.
En una setmana que també vindrà marcada per la celebració dijous del referèndum escocès, la convocatòria de la consulta pel 9N podria ser el darrer gest d’unitat del sobiranisme català, que encara no sabem com acabarà. Desacatar o plebiscitàries? Cadascú interpreta a la seva manera què és el que vol dir el president amb això de les garanties democràtiques. Per a uns serà obrir els col·legis electorals el 9N –que se suposa que és el dispositiu que té preparat Joana Ortega-, i per a d’altres significarà convocar unes noves eleccions al parlament català. Ignoraria en aquest segon cas el clam popular de la Diada, “president, posi les urnes!”? Convé no fer-ho perquè tard o d’hora –sigui el 9N o en unes eleccions plebiscitàries-, els catalans acabarem votant i aleshores posarem cada partit al seu lloc en funció de la lleialtat mostrada al país.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
