Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Homenatge a Francesc Ferrer i Gironès

|

- Publicitat -

L’homenatge amb motiu del  10è  aniversari de la mort  de Francesc  Ferrer i Gironès, el passat 18 de febrer al saló de descans del  Teatre Municipal de  Girona, va ser un acte senzill, però, alhora, esplèndid i molt reeixit. No hi ha  dubte que  el  personatge s’ho  valia. De fet, considero que personalitats  com  Francesc  Ferrer  i Gironès no haurien de morir mai.

Francesc Ferrer i Gironès era un excepcional catalanista. Un independentista  de  pedra picada. El seu llibre “La Persecució política de la llengua  catalana” és una  obra de referència en el  pensament  català que, malauradament, encara és ben actual. Francesc Ferrer va ser una persona que des de  fa molts  anys, des de finals del franquisme fins la seva  mort  va  lluitar d’una  forma  aferrissada i coherent a favor  de la llengua, la cultura i la nació  catalanes. Al principi de la transició, com a senador de l’Entesa pels Catalans, es va  convertir en el “senador en defensa de la llengua”, més endavant va ser  diputat  al Parlament i regidor a l’Ajuntament  de  Girona. Si no hagués  mort  el 2006, molt probablement  hauria arribat a ser l’Alcalde de Girona, l’alcalde de la magnífica Florència Català. Francesc Ferrer, sempre  va ser  fidel  a Catalunya  i  la llengua catalana, però també  va ser  una  persona que va defensar  amb fermesa i efectivitat  el conjunt de les  comarques  gironines. Va ser un gran català i  un gran gironista que va anar més  enllà  de  la  ciutat dels  rius, per fer un gran servei, polític, lingüístic, econòmic i  cultural a tota la demarcació  de Girona ( als  221, ara 222, municipis i les  8  comarques). Francesc Ferrer  i Gironès  es  mereixeria que se li fes cada any  un homenatge. El més important és  que avui en dia  hem de seguir bategant  a  favor de les seves  idees,  en un combat  cívic per la llengua  i la nació catalanes. Si  ara, a 2016  Francesc  Ferrer  i  Gironès  fos viu no entendria, es revelaria contra algunes qüestions i  actituds  contràries a  la llengua; per exemple, que  a  l’any 2014 només  el  12’2 %  de les sentències  judicials  de  Catalunya  fossin  redactades en al llengua  de  Pompeu  i Fabra. Tampoc  entendria que encara existeixin  partits  i persones  que,  a Catalunya,  pretenguin carregar-se la immersió lingüística. Per aquesta raó  hem de seguir  homenatjant  Francesc  Ferrer  i Gironès; però, sobretot donar a conèixer  la seva obra, el  seu  llegat  i  irradiar les  seves idees  de  fermesa  i servei  al país. Avui en dia, a 2016, tots  hem de continuar essent  Francesc  Ferrer i Gironès, una figura  clau  en el pensament  polític  i cívic  contemporani de Catalunya.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut