Diumenge, 9 d'agost de 2020 - Edició 745
La República

HEM GUANYAT

En el debat cara a cara entre Rajoy i Sánchez, el moderat moderador Manuel Campo Vidal va demanar quatre cops seguits l’opinió sobre la qüestió catalana; i quatre vegades, una […]

Josep Huguet
Josep Huguet 20/12/2015

En el debat cara a cara entre Rajoy i Sánchez, el moderat moderador Manuel Campo Vidal va demanar quatre cops seguits l’opinió sobre la qüestió catalana; i quatre vegades, una més que les de Sant Pere a l’Hort de Getsemaní, ambdós candidats es van negar a parlar-ne. Curiós tabú a l‘hora de presentar davant dels espanyols el que haurien de ser les alternatives serioses de Govern. Això sí, Catalunya ha estat, des de fa mesos i en tota la campanya, la pólvora de l’artilleria dialèctica o, si vostès volen, la viagra per enardir el públic en els mítings de PPSOEC´s.

Fonts ben informades de l’opinió diplomàtica internacional expliquen la perplexitat d’aquesta davant la política de l’estruç que practiquen tots els grans partits espanyols del règim. I així com també s’ha de dir que no van encaixar gaire bé la declaració del Parlament de Catalunya que consideren precipitada, tenen clar que serà difícil que restin impassibles davant l’ofensiva incriminatòria de càrrecs institucionals, o bé davant l’ús sectari de les finances de l’Estat per a castigar al conjunt de la població civil d’un territori.

Aquest darrer és el cas del FLA, on Montoro s’està jugant el seu pas pels jutjats. La guerra jurídica i econòmica contra la societat catalana, incloent els no independentistes, està arribant a punts culminants. Doncs bé, en plena borratxera punitiva de l’Estat i la seva casta contra la població catalana, en pocs dies, les notícies del que Catalunya està assolint, amb tot un Estat en contra, són gratificants.

L’estudi “La Nova indústria”, continuació d’un altre que va ser encarregat en el meu mandat, il.lustra que el pes de la indústria directa i de les empreses que li donen serveis continua significant el 50% del total del PIB i un 21% de l’Ocupació. Tot i el descens relatiu del PIB directament industrial en la darrera dècada hi ha un repunt del 20,3% al 20,9%. Això que s’anomena nova indústria és fruit de l’externalització de fragments del procés productiu que abans estaven internalitzats a l’empresa: R+D, manteniment, neteja, components, comptabilitat, comunicació etc. Un altre element a valorar és la creixent productivitat del sector, ja que tot i representar la meitat del PIB, només significa la cinquena part de l’ocupació. Aquest fet dóna raó als qui reclamen una política salarial més alta per provocar una catarsi en el sector de serveis no industrials mal pagats i que proporcionalment tenen poca productivitat.

Foment del Treball feia públic fa poc que al primer semestre la inversió estrangera a Catalunya s’ha multiplicat per quatre fins als 1.959 milions, el 23% de l’Estat. En el període 2010-2015 Catalunya ha estat la tercera regió europea en captació d’inversions. I la líder de les Comunitats autònomes espanyoles en nombre d’empreses innovadores, prop de 10.000. Essent només l’1,5% de la població i l’1,6% del PIB europeu,

Catalunya ha aconseguit el 5% dels projectes d’inversió, el 4,8% dels diners invertits i el 7% dels llocs de treball generats. Catalunya acapara el 56% de les inversions fetes en l’àmbit de la R+D a Espanya procedents d’Alemanya, EUA i Regne Unit. Catalunya té el 22% de les empreses innovadores de l’Estat. I està assolint el rècord de la contractació logística d’empreses que fan de Catalunya el seu Hub per l’àrea euroafricana.

I encara tres darreres notícies. 1. El grup Amazon ubicarà al Prat el centre logístic més gran d’Europa. En 150.000 m2 hi treballaran de 2.000 a 3.000 persones. 2. La multinacional Autodesk s'instal•la a Barcelona per vendre al conjunt d'Europa. La propietària del 'software' de disseny Autocad té previst contractar fins a 100 treballadors i entrarà en sinèrgia amb el clúster dels vídeo jocs i programes de simulació, en plena expansió a casa nostra. 3. Les grans superfícies d’implantació extraurbana han vist desestimat el recurs contra l’impost sobre elles. Va ser el Parlament de Catalunya que els va imputar un impost pels seus impactes mediambientals i socials, a proposta d’Esquerra, de la que jo era portaveu, fruit del pacte d’investidura 1999. 15 anys de litigis per acabar perdent i tot en benefici del comerç urbà petit, mitjà o gran, però que ens garanteix proximitat, cohesió social i escassa petjada ecològica.

Tot això ha passat en una sola setmana. La que precedeix el 20D, on els partits sobiranistes han estat quasi silenciats dels debats públics. Però avui es votarà. I serà la fi del bipartidisme. Potser fins i tot, serà impossible un Govern a dos. Llavors la palanca dels vots perifèrics sobiranistes pot ser determinant. Mentrestant en la sorda guerra econòmica, malgrat Montoro i Margallo, hem guanyat.

http://www.economiadigital.es/es/notices/2015/12/josep-huguet-elecciones-20d-hemos-ganado-80573.php

Relacionats