Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

Guerra contra l’Estatut català!

            Davant les passes enrere que es van fent per part dels partits catalans, uns perquè pensen que solucionaran les mancances de l’Estatut, uns altres perquè pensen que se’n duran […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 10/09/2010

            Davant les passes enrere que es van fent per part dels partits catalans, uns perquè pensen que solucionaran les mancances de l’Estatut, uns altres perquè pensen que se’n duran el concert com si fos peix al cove, uns de més enllà perquè encara es pensen que es pot modificar això del cafè per a tots i la resta perquè es presenten dividits i esmicolats, és necessari que tant uns com altres sàpiguen, crec que ho saben bé, que si no s’agafa un camí tots junts, exceptuant l’extrema dreta, cap a una sobirania plena, Espanya continuarà xuclant de la mamella catalana per una eternitat.

            Vull posar el meu granet d’arena a recordar que això és així i aquesta vegada em dedicaré a divulgar que tot segueix com fa vuitanta anys i si no es canvia de manera d’actuar les coses continuaran igual quan hagin transcorregut vuitanta anys més. Per això utilitzaré la informació de Josep M. Pascual que al seu reportatge Estatuts mutilats, publicat a la revista Presència núm. 2010, del 3 al 9 de setembre ens informava que “Entre el juny i l’agost de 1931 n’hi va haver prou perquè Catalunya elaborés i aprovés en referèndum l’Estatut de Núria. La campanya contra l’Estatut que es va viure a l’Estat espanyol hi va fer la resta: forçar-ne la retallada a les Corts.” Mentre això ocorria, d’una manera semblant al que ha passat durant certs períodes d’aquesta dècada es va començar una campanya per boicotejar els productes catalans. A partir d’ara només em referiré al paper que vos presentaré fragmentat, però amb la il•lustració sencera:

                                  “¡ESPAÑOL!
                                  GUERRA AL ESTATUTO CATALÁN!
                                  En tanto que el intelectual, el obrero y el profesional caste-
                                  llanos, no podrán obtener cargos en Cataluña, los catalanes
                                  podrán hacerlo en toda España.
                                  ¡¡ESO ES EL ESTATUTO CATALÁN!!”

            Segur que aquest escrit vos recorda arguments que utilitzen els tertulians d’Intereconomía, d’altres mitjans de comunicació d’Espanya, del PP i dels Ciudadanos. És allò que diu que els catalans són admesos en espanyol a qualsevol indret de l’Estat, en canvi, a Catalunya, no s’hi pot anar a treballar en espanyol, perquè s’obliga a aprendre el català. I per això ens han retallat l’Estatut, i per això volen bombardejar la immersió lingüística i no volen que el català sigui llengua preferent. Segur que volen només que s’usi el català en la intimitat, com va dir Aznar. No va dir res més que això.

                                 “Mientras las contribuciones e impuestos, graven hasta el lí-
                                  mite a los demás españoles, los catalanes, sonreirán magnífi-
                                  cos, ante nuestra muerte económica.
                                  ¡¡ESO ES EL ESTATUTO CATALÁN!!”

            Aquí és allà on els cou. Saben que Catalunya els proporciona una gran entrada de diners i no la volen perdre. Tenen clar que el “concert” no el facilitaran mai, ni tampoc no voldran deixar de treure el màxim profit de la colònia catalana.

                                     “¡COMERCIANTES!         ¡PUEBLO!
                                Hasta no saber a qué ateneros, no compréis produc-
                                tos catalanes.
                                Mientras para Cataluña, salieron millones y millones de pe-
                                setas, y para esa Región, se dictaron leyes proteccionistas,
                                Castilla sucumbía, por falta de toda protección y auxilio.”

             Més clar, aigua. Fins que no haguessin tirat l’Estatut per avall, havien de fer boicot als productes catalans. A més, els enganaven dient-los que la seva pobresa, que sempre n’hi ha, era produïda pels doblers que se n’anaven cap a Catalunya. Aquesta mentida no se la creu ningú, perquè si Catalunya fos estat una càrrega, fa estona que l’haurien treta defora d’Espanya.

                                     “En este comercio, no admitimos visita de
                                       viajantes catalanes o que representen casas
                                       catalanas, interin no sepamos el resultado de
                                       la discusión del Estatuto.”

            Es veu que aquesta proclama s’havia de penjar dins les tendes, botigues i comerços perquè tothom quedàs ben assabentat del que s’havia de fer. Tot esperant els resultats de les votacions. Com que es va passar el ribot a l’Estatut, es varen tranquil•litzar, però estan disposats a treure el pasquí cada vegada que creguin que Catalunya vol recuperar un sol euro dels que envia a Espanya. És ben hora que els dirigents dels partits polítics que acudiran a les eleccions i que vulguin fer política per a beneficiar el poble de Catalunya, que preparin una actuació conjunta per a aconseguir emancipar-se de la que només actua com una madrastra.