Diumenge, 13 de juny de 2021 - Edició 1053
La República

Guerra bruta contra la democràcia i el dret a decidir

                        No sé com acabarà la voluntat d’exercir el dret democràtic a decidir el seu futur dels catalans del […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 15/10/2014

           
            No sé com acabarà la voluntat d’exercir el dret democràtic a decidir el seu futur dels catalans del Principat. A hores d’ara sembla que pot ser una consulta “ligth” i també pot exercir-se a través d’unes eleccions plebiscitàries. El Govern de l’Estat espanyol i alguns partits d’òrbita estatal han fet tot el possible per impedir-ho. Una munió de tertulians i periodistes s’han encarregat de difondre tota casta d’improperis contra els demòcrates sobiranistes. Se’ls ha dit de tot, des de nazis fins a terroristes. Els han acusat de fracturar la societat, però l’actuació de la gent que clama per exercir aquest dret democràtic sempre ho ha fet de manera educada i pacífica. Això ho ha pogut comprovar qui ho ha volgut fer. No es pot dir el mateix d’alguns que ho volen impedir
 
            L’ANC de Granollers ha denunciat ja una segona agressió, que varen rebre quan recollien firmes en una paradeta a favor de la independència. La primera agressió havia consistit en la destrossa dels vidres del local on tenen la seu i aquesta segona agressió la varen dur a terme dos individus d’uns 30 o 40 anys que varen insultar els sobiranistes i els varen tirar les pancartes a terra. Això va fer que altra gent intervingués i es provocàs una baralla que va acabar amb dues persones malparades; una va haver de ser traslladada amb una ambulància a urgències. Sembla que es varen detenir els individus agressors.
 
            Després d’haver ocorregut les agressions anteriors, hi va haver un altre atac a un cotxe propietat de persones de l’ANC de Cardedeu. El cotxe va aparèixer amb la pintada de la paraula ESPANYA i diferents gargots de pintura a la carrosseria, a més de les cobertes punxades. Com és possible que utilitzin el nom de la gran nació com a arma de les seves frustracions? En tots aquests casos, l’ANC ha recomanat fer les corresponents denúncies i actuar de manera pacífica.
 
            Cardedeu és el poble que havia estat notícia perquè un grup de trabucaires que tenien un recorregut permès, durant la festa major i es dedicaven a disparar salves a diferents indrets que són el que es denomina com a “despertades”, se’ls va ocórrer fer una salva davant el domicili d’un regidor del PP, que ha acabat a la fiscalia, amb els trabucaires acusats de grup violent. Qui és que atia l’odi?
 
            El diputat del PP José Coto, davant el fracàs de la mobilització del 12 d’octubre, va voler donar la culpa a TV3 i a Tomàs Molina dient que havia pronosticat pluges per al 12 d’octubre i per això molts unionistes no havien acudit a la cita. Valenta excusa! Tomàs Molina el va deixar en evidència quan va demostrar que el pronòstic de la pluja que havia fet era per a la tarda-vespre del diumenge, quan la concentració ja feia estona que s’havia dissolt, però el diputat així i tot continuava atacant l’home del temps i TV3. Qui incita a la violència? Qui s’omple la boca tot el dia amb l’expressió fractura social?
 
            El 4 d’octubre, la Falange, Alianza Nacional, Nudo Patriota i Movimiento Católico Español varen organitzar una corrida de “vaquillas” a prop de Madrid on es varen cremar estelades i retrats de Jordi Pujol i Artur Mas, explicant que les estelades fomenten l’odi contra Espanya. Prepararen l’anada  a Barcelona del 12 d’octubre i anunciaren que allà se’n cremarien més, de banderes i retrats. Es desconeix que hi hagués detencions.
 
            Alícia Sánchez Camacho, presidenta del PP català ha exigit a la Conferència Episcopal Espanyola que doni resposta a la carta dominical del bisbe de Solsona, Xavier Novell, perquè va utilitzar aquella carta per donar suport al dret a decidir, perquè va afirmar sobre la situació del 9N que s’estava usant la llei per impedir un dret fonamental que era anterior i superior a l’ordenament jurídic vigent. Va explicar que el sacerdot s’hauria d’haver dedicat a les funcions de bisbe i que aquestes paraules eren inacceptables. Això ho va dir la presidenta d’un partit que no ha condemnat mai l’església per haver dut sota el pali el dictador.
 
            Aquestes són les conseqüències de la guerra bruta existent, guerra bruta que dura des de fa més de tres segles, però que ara es troba en un dels seus punts més àlgids.