Groucho Marx era de València

Si dic que els Germans Marx van morir fa anys, és evident que no desfermaré un allau de comentaris de sorpresa entre els lectors d’aquest bloc. Però jo mateixa tinc dubtes que açò siga cert després d’un nou episodi de brillant gestió municipal a l’ajuntament de la meua ciutat. Un guió digne de les nits brillants de Groucho Marx, té com a protagonista estelar un test amb una planta. No faig broma no. L’escenari de la tragèdia, un encreuament d’un nou carrer peatonalitzat i un amb trànsit rodat a quatre passes de l’edifici de l’ajuntament. Els actors convidats,  6 operaris municipals, un dels quals acreditat amb la xapa oficial de policia, una patrulla,  i un nodrit grup de veïns admirant com s’inverteixen diligentment els seus (creixents) impostos municipals.

El cas és que el test i la seua planta estava entrebancant l’accés de vehicles en cas d’emergència al carrer peatonalitzat. Desconec quan de temps portava el test suposant un perill públic, però el cas és que açò no va ser advertit per cap regidoria procurant el bé per als valencians, sinó que es van donar compte els serveis de neteja municipals quan preparaven la inauguració del carrer (si si, d’un carrer), abans que arribara l’alcaldessa Rita Barberà. Primer premi al dissenyador del carrer que enlloc de plantar arbres posa testos de ciment, i que a sobre després converteix un pacífic carrer peatonal en una trampa sense eixida.

Alertada del perill una patrulla de la Policia Local, un agent, acomplint la seua missió, pren les regnes de la catàstrofe i avisa un operari municipal per retirar-lo. Aquest, al seu torn, diu que sí, que el test es competència seua, però que la planta en qüestió és cosa de parcs i jardins. Se’ls cita immediatament al lloc dels fets. Apareixen i s’emporten el vegetal que ja s’havia marcit de vergonya aliena. Però aquí no acaba la història perquè el test continua al lloc, i ai làs !! està agafat a unes fustes al terra per mitjà d’uns resistents cargols. No patiu que una estona després apareix pel cap del carrer l’amo dels cargols equipat amb l’eina per treure’ls. 5 minuts després, es deferma el pànic en comprovar que no hi ha cap pressa de llum per endollar l’eina i l’agent de l’ordre, amarat de suor ja, sol.licita que li porten un generador de llum a la nova zona zero valenciana. El generador no arribarà mai perquè l’operari que l’ha de dur ha sigut víctima de la passa de grip i està malalt. Davant la imminent declaració de zona catastròfica de la cantonada, l’agent de l’ordre no pot més, i lliga amb una corda el test i accelera el cotxe fins a arrossegar alguns kilos de ciment i molts d’incompetència.

Ara direu que tot això m’ho he inventat jo, per tal de desgastar el govern municipal. Si de debó ho creieu, ací teniu la informació publicada per un diari valencià. Ara bé, si un test és capaç de posar en relleu la superposició de tasques absurdes dels diversos departaments de l’ajuntament, què passarà amb la distribució dels recursos municipals del Cap i Casal? Arribats a aquest punt, estic en condicions d’afirmar, que si bé està mort, Groucho Marx era de València.