Dimarts, 15 de juny de 2021 - Edició 1055
La República

Gracies PSC, gracies tripartit

                          Saber que no se res , es una frase que no es meva , ja que altres l’han feta servir abans que jo; l’o que no se, si molta […]

Màrius Viella
Màrius Viella 06/08/2012

                          Saber que no se res , es una frase que no es meva , ja que altres l’han feta servir abans que jo; l’o que no se, si molta gent han confessat que de res en saben res , tal i com jo soc fet en moltes ocasions , i que la única raó que em guia per fer quelcom comentari , es el sentit comú , que també altres han dit abans que jo , que es el menys comú de tots els sentits.
Perquè ningú tingui cap dubta de la meva ideologia política , dir que soc de tendència  anticapitalista, però que sempre he lluitat i desitjat poder tenir el diner que en quelcom ocasió em pot haver convingut , procurant guanyar-lo treballant durant 51 anys de la meva vida; em considero afortunat , si cada cop que poso la ma a la butxaca , en puc treure 1€ ; detesto les grans fortunes , perquè considero que l’acumulació d’allò que no es necessita , es motiu de misèria i discriminació per els sectors mes desfavorits.
Com que no soc de cap partit, però si que exerceixo el meu dret de votar en tots els comicis, i no se que es , ser de dretes o d’esquerres , ni la diferencia de ser del PP, PSOE, CIU, ni de cap de tants altres partits que volen fer sentir la seva veu , i exposant criteris i opinions , que al final del discurs, tots desitgen l’o mateix, un lloc a la política per garantir una posició per el seu futur, considero que la vocació política , te l’incoherència en relació a la democràcia que jo intento entendre a la meva manera , perquè considero que el vot en tot moment i en tota circumstancia , tindria de ser lliure i secret; la hipoteca del vot per la col·laboració o afiliació a un partit polític , es la distorsió del sentit estricte de la democràcia , i aquí es on rau la meva preocupació i també indignació , quan el Sr Ernest Maragall , desprès de haver expressat el seu criteri sincer amb ell mateix , com de ben segur no a pogut ser mai mentre a esta en política , ara es veu aclaparat per el seu propi partit , per haver trenca els compromís del vot al Parlament de Catalunya.
 Si el PSC que encapçalava el govern tripartit de la Generalitat de Catalunya , hagués fet igual que Maragall, al Congres dels Diputats amb el Govern del PSOE de Zapatero, de ben segur que Catalunya en aquests moments no deixaria que el Sr. Montoro ens humilies tan descaradament com ho esta fent, i que el català i el benestar continuaria en el lloc que li correspon; l’estatut es desenvoluparia en tota la seva integritat , i no tindríem els problemes de finançament que el PP esta provocant a Catalunya, a favor d’Alemanya que manega els fils de l’eurozona; gracies Montilla i gracies PSC i gracies tripartit.
 Màrius Viella       La Bisbal d’Empordà 6-8-2012       T/. 972640762