Goliat ha despertat

 El passat onze de setembre la gent d'aquest país, i l'endemà el seu president, van etzibar un cop de peu al baixos de l'Espanya goliat-esca.
 
Després de llargs silencis i resignacions, semblava que el “fatxenderisme” amb la colònia no tenia resposta possible. L'Espanya de sempre, jeia tranquil·la i mig adormida, malgrat els seus mals, segura que els seus súbdits del nord est no la podien pertorbar dels seus somnis imperials.
 
Però com si del vailet escanyolit, a qui el “matón” de l'escola cada dia li fot l'esmorzar i una bona pallissa cada dia abans d'entrar a classe, és tractés. En una de les “soflerades” que tant ens agraden als descendents de la Tarraconense, varem fer un acte d'afirmació i dignitat, sense calcular-ne les conseqüències. Potser precisament per això ho varem poder fer.
 
El gegant adormit obrí els ulls. De primer, l'estupefacció provocada per la gosadia i la ressaca del dolor no li permetien avaluar, ni els fets ni planificar la resposta. La joia del pobre David, torturat en l'autoestima tan de temps, era indescriptible. Havia fet el pas¡ Un pas de gegant¡ Contemplava embadalit i amb satisfacció mal dissimulada, el retrunys, els lladrucs i els improperis del gegant ara despert. En la inconsciència del mil homes novell, ni apretà a córrer ni continua amb la “feina” contusion-adora aprofitant l'astorament del gegant. Ans al contrari, palplantat al seu davant, com un estaquirot comentant la gesta i com esperant un Goliat ja refet per comentar la jugada i cercar un cop més una entesa infinita.
 
Però com era d'esperar, un cop refet, el xaruc, ruc, però encara forçut Goliat, ha començat a repartir a tort i a dret. Goliat, el de la pell de brau i de la cabra de la Legión ja té clar que ha de fer. És fàcil de veure, però difícil de combatre. Terra, mar i aire. Debilitament de les institucions pròpies via l'asfíxia econòmica(pressupostos), conflicte civil intern(atac a la llengua) i desprestigi dels actors del procés per la via mediàtica judicial.
 
Si aquells que volen liderar el procés acaben als jutjats, si les institucions que el representen fan fallida i a les escoles la gent acaba a les mans, ells creuen que amb aquesta foto és impossible cap mena de procés.
 
Potser s'equivoquen, esperem-ho. Però si no entenem la seva estratègia, difícilment hi podrem fer front. Si en Goliat té full de ruta, en David se'n mereix dues tasses. La fractura social, la institucional i la civil son el seu objectiu. Els inconscients que no ho vulguin veure, ni explicar-ho tal com és, la història, ni que sigui per passiva els jutjarà com a caragirats.
 
Sis-plau que algú aturi la cacofonia al Govern i l'estupidesa a l'oposició.