Diumenge, 19 de setembre de 2021 - Edició 1151
La República

Fuster, Sales, Galí…

Us reprodueixo l’article publicat a El Temps el proppassat 26 d’abril Recentment, la Comissió Europea ha decidit suprimir la plaça de traductor de català que tenia a la seva oficina […]

Oriol Junqueras
Oriol Junqueras 17/05/2010

Us reprodueixo l’article publicat a El Temps el proppassat 26 d’abril

Recentment, la Comissió Europea ha decidit suprimir la plaça de traductor de català que tenia a la seva oficina de Barcelona. I, davant la petició d’informació adreçada per diversos eurodiputats catalans, ens van voler tranquil•litzar assegurant-nos que, d’ara endavant, si és necessària, aquesta tasca es desenvoluparà des de Madrid.
En una reunió posterior, els eurodiputats socialistes van mostrar la voluntat d’interpel•lar novament a les comissàries responsables de la qüestió. Aleshores, després d’expressar el meu suport a qualsevol iniciativa ulterior, no em vaig poder estar de preguntar per què els socialistes estan tan preocupats per la supressió d’una plaça de traductor i, en canvi, no diuen res pel que fa a l’incompliment per part del Govern espanyol de 17 acords signats amb 5 institucions europees per un major reconeixement de la llengua catalana.
Sense entrar en gaires detalls, la resposta del senyor Raimon Obiols va ser tan contundent com poc clarificadora (almenys des del meu punt de vista). I, després d’un breu intercanvi d’opinions amb una deriva inclosa cap a la situació lingüística i política del País Valencià, l’eurodiputat socialista va formular una conclusió molt interessant, que m’agradaria compartir amb tots els lectors. En concret, va afirmar que: “Tot això és culpa d’en Fuster, d’en Sales, d’en Galí i dels Quaderns de l’exili”.
Sens dubte, es tracta d’una sentència injusta i poc rigorosa que converteix les víctimes en culpables i que absol una llarga corrua de botxins que s’inicia a Almansa, que passa pel franquisme, que es perllonga en els acords entre Fernando Abril Martorell i Alfonso Guerra, i que perviu en la violència de la ultradreta espanyolista i en les complicitats de molts altres.
Sigui com sigui, en Raimon Obiols l’encerta en identificar alguns dels referents que, a molts de nosaltres, ens han servit per mantenir-nos fidels al país i als alts ideals de la llibertat i de la justícia arreu del món. Tant és així, que la lectura de Fuster, de Sales i de Galí (entre molts d’altres) és una de les millors vacunes contra la temptació de deixar-nos tenallar per la por i pels aparents privilegis derivats de la gestió d’algun serrell i d’algunes escorrialles.
En definitiva, per evitar que Catalunya sigui allò amb què alguns semblen conformar-se, seria bo que els nostres joves llegeixin els nostres clàssics i que viatgin pel món per constatar que, d’aquells que ja han assolit la seva llibertat, no n’hi ha cap que hi vulgui renunciar.