No serà tan contundent com desitja el sobiranisme. No tindrà l’impacte del 12 de desembre de 2013, dia en què es decidia la data i pregunta de la consulta. Tampoc s’oferirà una imatge com la del 3 d’octubre de l’any passat, quan els partits sobiranistes escenificaven unitat davant el No del Tribunal Constitucional del 9N. Ningú podrà dir que s’han deixat del tot de banda els personalismes i els partidismes per remar, per davant de tot, cap a l’emancipació nacional. Ara bé, les 9 hores de reunió aquest dilluns a Palau entre tots els actors independentistes han servit per veure que l’amargor del passat s’ha deixat enrere i que la voluntat de perjudicar el contrari per sobre de tot ja no regna. Tothom ha volgut fer-se sentir, però han anat amb peus de plom. Ara sí, per primera vegada, es nota que a tots els membres actuals de la tripulació del vaixell sobiranista volen arribar a Ítaca.
CDC i ERC han arribat a un principi d’acord per fer una llista unitària on la societat civil sigui la protagonista però sense perdre el capital polític que representen Mas i Junqueras. Tot i això, la CUP ha abandonat la cimera quan ja feia 6 hores que havia començat. La seva assemblea va decidir diumenge que no podien acceptar donar suport a cap candidatura amb polítics, i s’han aixecat de la cadira després de constatar que el partit del president no baixaria del burro en la idea de mantenir representants institucionals en actiu per no veure la carrera de Mas truncada a mig camí de l’objectiu, i que ERC optava per donar suport al president ara que les enquestes no li somriuen –amb la condició que l’acord expliciti els mecanismes per exercir la plena sobirania.
És un trencament? Bé, els cupaires no aniran agafats de la maneta de convergents i republicans, però s’ha d’apel·lar a la seva responsabilitat. La gestió dels dies clau pre-9N els avalen, i ara no pot ser diferent. Una campanya basada en els atacs a Mas els deslegitimarien. Amb tot, s’hauria de salvar una mínima unitat en el full de ruta cap a la plena sobirania entre les més que probables dues candidatures, perquè si no, les pugnes en campanya no vindran pel discurs social, sinó per la manera en què s’ha d’encarar el tram final del procés. Dues maneres oposades d’aconseguir la independència enfrontades a les urnes sí que seria una bufetada definitiva.
I el paper de CDC i ERC? El que més sobta a primera vista és que la solució a què s’està arribant s’assembla molt a la que Mas va proposar fa 7 mesos i mig, on acceptava comicis amb més d'una candidatura sobiranista però “una d'elles ha de ser prou àmplia per poder obtenir la majoria absoluta” i amb ell de primer o d’últim. Temps perdut i passatgers que s’han baixat del vaixell. Ara bé, si durant la traumàtica tardor-hivern a algú se li hagués acudit l’opció de fer encapçalar la llista a les entitats –Vila d’Abadal és qui més s’hi va apropar amb la idea de candidatures separades però sumar les la societat civil amb Mas-, potser ara no estaríem encara parlant-ne i tot estaria més avançat. És surrealista, però potser en cap moment se li va passar pel cap a ningú.
Amb tot, CDC per salvar el president i ERC per no naufragar i també per salvar Junqueras sembla que tornaran a anar junts, a l’espera que aquest dimarts ho comuniquin als altres partits, ANC, Òmnium i AMI. És una solució difícil, a mig camí, no és ni blanca ni negra, sinó grisa. Però allò que sembla evident és que si hi ha algú que no li agradi la fórmula trobada, podrà votar la CUP. Ara s’ha de treballar perquè ningú, desconcertat i desenganyat, es quedi a casa.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
