Aquest 20-N certs personatges de blau, – no hem de confondre’ls amb els petits Barrufets, estrenats fa pocs dies a totes les sales de cinema del nostre país – celebraran la trista desaparició del seu agradable messies a la terra. A més, no fa ni unes 48 hores, el President del Govern de les Espanyes ha anunciat que també en aquell dia farà decidir als espanyols entre un partit socialista o un de populista. Per els personatges de blau, serà un dia ben complert.
La victòria contundent del règim feixista-popular, serà força clara i aclaparadora com es pot ensumar a hores d’ara. Quan més fatxes estiguin al poder en ple segle XXI, més s’imposarà la rauxa en les ments catalanes. Indubtablement la pujada al poder del PP m’entrempa, degut a que com més espanyols hi hagin més catalans de soca-rrel hi hauran. Ara, els partits diguem-n’he catalanistes per no ofendre’n ningú, decidiran si participar-hi o no en unes eleccions generals, tant llunyanes com properes.
Sempre he defensat la possibilitat que existeixi un reducte ínfim de irreductibles en les Corts de Madrid, per donar-hi la guitza i cops al clatell en las nucas espanyoles. La llibertat s’assoleix al teu propi territori i amb l’acord de les teves institucions, però com m’agrada que en el mateix dia – a quatre dies vista del meu 36 aniversari – que es rememora la mort del chaplin espanyol per excel·lència, a les espanyes es decideixi en democràcia, el nou President del seu país.
