Que amb aquest avançament d’eleccions, amb el sentit que es fa, es vol fragmentar la societat catalana ?. Jo diria que el que s’aconseguirà és posar a cadascú al seu lloc obertament i sense hipocresies ni prejudicis.
A Catalunya hi ha un sector que és obertament espanyol, o més espanyol que català, i un altre, que també és obertament, més català que espanyol, o català. Això és, i ha estat, al carrer i a la societat en general, no ho serà ara a conseqüència de la pregunta més que lògica que es vol fer. Per una part molt important de catalans Catalunya no forma part d’España… Cataluña és España. El que cal és que aquest sector ja quedi ben definit i quantificat per esvair les amenaces darrera d’aquesta porta.
I això és, de la mateixa manera que a España, de sempre, hi ha les dites “dos Españas” i mai s’ha reconegut, ni acceptat des de l’Estat.
A aquesta convocatòria se li pot dir també fracàs ?. Doncs si. Evidentment, quan no es veu la manera de poder complir el programa, així s’ha d’acceptar i més sabent el perquè no es pot fer, ni és podria fer. Com també ho és, i no hi ha la valentia mostrada a Catalunya, a l’Estat que, recordem, amb ells (el PP) s’arreglaria tot el mal que havien fet els anteriors (PSOE) -i al que des del moment de la investidura hi van posar tota mena de pedres al camí- i tampoc ho està podent complir.
Ara resultarà que Mas convoca noves eleccions a la meitat de la legislatura per veure’s incapaç de complir el programa i de dur el país endavant, per ser un covard i un incapaç.
És que Rajoy no està demostrant arreu la seva incapacitat -pel que sigui, també- per tirar endavant España ?. Per segons qui, en aquest cas, no. En aquest cas la responsabilitat és seguir “a capa y espada” fantasmejant, amagant-se, enganyant, carregant el mort als altres.
Resumint, penso que és millor una Catalunya amb dificultats però independent i responsable dels seus actes i decisions, que una Cataluña depenent i cada dia més ofegada i desdibuixada com a poble i, per qui acusa que és parla i es pensa més en Catalunya que en els catalans, parlant així també és parla dels seus habitants.
Que ens estem precipitant ?. Senzillament el que passa és que els aconteixements des de l’11S estan accelerant un procés que ha estat covant-se des de fa molts i molts anys a les beceroles polítiques i, sobretot, d’una bona part de la societat catalana.
Aquest és un dels arguments emprats pels que l’únic que els interessa és que tot el que faci olor a canvi vagi ben poc a poc per a veure si el temps ho amortígüa, o millor encara, ho mata.
Realment, junt amb l’econòmic, el tema que ens hauria de preocupar més és l’encaix del sector espanyolista en una Catalunya independent, el fer-lis creure que el optar per un Estat propi és perquè puguem ser viables de veritat, per trencar una tendència que ens porta a la ruïna provocada per un dèficit fiscal que any rere any ens ha afeblit i ens seguiria aprimant fins la nostra desaparició com a país, i que en aquest moment ens fa dependents de qui ens ha ofegat i ens ofega. Això si que és difícil, malgrat el nostre característic i demostrat tarannà d’acollida.
Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat/
